Especulació a Barcelona

EL WEB OFICIAL DE L'ASSOCIACIÓ EN DEFENSA DE L'EDIFICI LA ROTONDA ÉS: http://larotondabarcelona.com/

CONEIX RÀPIDAMENT TOTS ELS DETALLS DEL PROJECTE DE NÚÑEZ Y NAVARRO EN AQUESTA GALERIA FLICKR

dimarts, 10 de gener de 2012

La Rotonda (article de Francesc Fontbona)


"De la beauté terrifiante et comestible de l'architecture Modern'style" article de Salvador Dalí

Parlar del Modernisme català, fins i tot en un àmbit internacional, sovint és pràcticament sinònim de parlar d'Antoni Gaudí, i en molt menor grau de Lluís Domènech i Montaner o de Josep Puig i Cadafalch. Els darrers anys s'ha fet valer amb força el nom de Josep Maria Jujol, especialment d'ençà que l'actor americà John Malkovich es manifesta fan d'aquest arquitecte tarragoní.

Tanmateix, si anem als orígens de la presència internacional del Modernisme tindrem alguna sorpresa. El 1933, quan Salvador Dalí publicà a la revista Minotaure de París l'article "De la beauté terrifiante et comestible de l'architecture Modern'style", a les fotografies, de Man Ray, que il·lustraven aquell text insòlit, hi havia força Gaudí i Hector Guimard, però també s'hi troba La Rotonda, l'edifici que hi ha al peu del Tibidabo, obra que Adolf Ruiz i Casamitjana va fer entre 1906 i el 1908 per al famós industrial farmacèutic Salvador Andreu.

Aquell article, que de concepte era més un text de creació literària surrealista que res més, esdevingué tanmateix una de les primeres reivindicacions públiques de l'arquitectura Modern Style -allò que aquí en deien i en diem modernista- en una época en què aquell estil era majoritàriament considerat, aquí i arreu, com a sinònim del mal gust, digne de ser eliminat. Però el fet és que en aquell article revelador La Rotonda, el magnífic edifici de Ruiz Casamitjana, ja hi era comptat i il·lustrat.

La Rotonda és un dels principals edificis del Modernisme català, malgrat que el seu autor no sigui un dels arquitectes més coneguts de l'època. Es tracta d'una casa de pisos que fou hotel, i que té una presència majestuosa, amb una cantonada en forma de torre coronada per un gran templet diàfan, imponent, folrat de ceràmica i mosaics que la presideix amb una força extraordinària.

Tot això ve a tomb perquè part de la ciutadania barcelonina ara està força inquieta pel futur del monument, que la primavera del 1975 ja es va dir que podria anar a terra -i per sort no va ser així- i que el març de 1992, l'any olímpic, va tornar a patir l'amenaça de la ruïna. Després d'una llarga temporada en què va ser clínica terminal, època en la qual sembla que l'interior va ser molt malmès, ara La Rotonda és a les mans de la immobiliària Núñez y Navarro, que l'adquirí el 1999 amb la intenció de fer-hi novament un hotel, transformació que tretze anys després encara no s'ha acomplert.

Però és que la gent que té memòria recorden que el 1967 aquesta immobiliària arranà immisericordement una petita gran joia del Modernisme: la Casa Trinxet, de Puig i Cadafalch, cosa que comportà alhora el trinxament dels murals a l'oli de Joaquim Mir que hi havia a l'interior, i la dispersió de molts dels elements decoratius de la casa. I va anar de poc que Núñez no fes això mateix, el 1973-74, amb la Casa Golferichs, de Joan Rubió i Bellver, que fou salvada in extremis.

D'una altra banda, jo mateix vaig escriure a l'Avui el juliol de 1978 una "Carta oberta al president del Barça" -ja que aleshores aquest i l'amo de l'esmentada immobiliària eren una mateixa persona-, demanant l'indult per una casa modernista del carrer Bruc, de Barcelona; va ser debades perquè la casa, bella però d'autor poc mediàtic, va ser aterrada sense que ningú en donés cap explicació, i sense que ningú més semblés que la trobava a faltar.

Els temps han canviat força, i ara, més de vint anys després d'aquestes malvestats, ja no resulta presentable en societat liquidar un edifici modernista, i menys un de la presència de La Rotonda, però val més posar-se en guàrdia per a evitar mals pitjors. Cal que tothom vetlli perquè la reforma que s'hagi de fer a La Rotonda sigui respectuosa, de manera que aquell perfil exuberant que dóna personalitat a Sant Gervasi de Cassoles continuï dignament dempeus i ningú no tingui la temptació de malmetre'l per a fer-lo més adient a les finalitats pràctiques del nou ús que es vulgui donar a la casa.

Francesc Fontbona
ffontbon@bnc.cat
25 D'OCTUBRE DEL 2011 EL TEMPS