D'ençà de la restauració del 1992 del Palau Güell que unes quantes xemeneies del seu terrat es troben radicalment tergiversades.
Aquestes xemeneies havien perdut part del seu recobriment de trencadís original. El recobriment autèntic de Gaudí era fet de restes de vidres i ceràmiques on predominaven els tons de color vidre, tons grisos i blanquinosos.
Foto: Informes de la construcción, Vol 42 nº 408, juliol/agost 1990
El responsable de la seva restauració va dir que recuperar les textures del Gaudí perdut era impossible, i va encarregar a artistes de 1992 que fessin un recobriment nou donant-los permís per afegir la seva nova obra damunt de la de Gaudí i modificar-la amb total llibertat.
I així va ser. El resultat és un bon munt d'extravagants recobriments de trencadís que no són els de Gaudí i que confonen els visitants sobre què és Gaudí i què no, distorsionant el sobri acabat cromàtic que Gaudí va donar al Palau Güell.
Foto: Informes de la construcción, Vol 42 nº 408, juliol/agost 1990
En una fins i tot s'hi van afegir les escultures d'una sargantana i una corda lligada amb un nus:
A la foto de sota, a l'esquerra de tot la xemeneia amb l'autèntic i sobri recobriment gris de trossos de vidre, sense sargantanes, ni escultures de cordes, ni línies ondulades inventades:
La xemeneia de colors grocs i amb una mena de serpentines blaves, també és una adulteració de l'acabat original de Gaudí. Compareu les fotografies:
D'aquesta xemeneia només el recobriment del tronc és de Gaudí. I com es pot veure a la fotografia de la xemeneia autèntica (foto d'abaix), el tractament del recobriment del capell era el mateix que el del tronc:
En aquesta de trencadís blanc, es va decidir fer un Cobi i un logotip dels jocs olímpics amb els fragments del trencadís, és bastant insultant tot plegat:
A les xemeneies adulterades el tronc sol mostrar el trencadís que hi havia hagut al capell:
Foto: Informes de la construcción, Vol 42 nº 408, juliol/agost 1990
Per exemple a la xemeneia amb rajoles negres de la foto de sota aquestes línies, abaix, al tronc, trobem el recobriment autèntic de Gaudí fet amb restes trossejades de ceràmiques de rajola. Al capell o part de dalt de la xemeneia, en canvi, trobem la nova obra feta per un artista contemporani de 1992 i que no té res a veure amb Gaudí:
Entre fer això i enderrocar la xemeneia no hi ha gaire diferència, atès que les formes autèntiques de Gaudí queden completament esvaides.
Foto: Informes de la construcción, Vol 42 nº 408, juliol/agost 1990
D'aquestes dues xemeneies de colors, una amb els colors de l'arc de Sant Martí i l'altra de color verd, altra vegada només el trencadís de vidre gris dels troncs és autèntic de Gaudí i ens està dient que els capellets eren recoberts del mateix trencadís de vidre gris, exactament com el del tronc:
Foto: Informes de la construcción, Vol 42 nº 408, juliol/agost 1990
Com demostra la següent fotografia de l'adulterada xemeneia multicolor semblant als colors de l'arc de Sant Martí que en realitat era tota de color vidre i prou i en aquest detall de la fotografia antiga s'aprecia perfectament:
Però per què fan aquestes bajanades amb l'obra de Gaudí? Deixeu-lo tranquil carai! Les xemeneies de tota aquesta colla de pocasoltes no tenen res a veure amb les autèntiques de Gaudí que hi havia.
Aquest Gaudí de coloraines que avui veiem al terrat del Palau Güell no té res a veure amb el de debò, que va donar un acabat molt neutre, en consonància amb la sobrietat cromàtica del Palau Güell:
Qui coneix al tècnic responsable de dirigir la restauració ja sap de quin peu calça, atès que va encarregar els nous recobriments a artistes contemporanis amics seus.
Si, com argumentava aquest senyor, no es podien recuperar les textures autèntiques de Gaudí no serà pas perquè no hi haguessin fotografies dels perduts recobriments originals. En deixo aquí unes quantes més de com eren, extretes de l'àlbum familiar dels Almirall Carreras, que vivien a l'edifici del davant:
En un moment en què prima recuperar al màxim els acabats i les textures autèntiques de Gaudí (veieu sinó la restauració dels estucs originals del pis principal de la casa Batlló) sobta que encara continuï dempeus aquest despropòsit a les xemeneies del Palau Güell.
Potser algun dia es decidirà revertir aquesta restauració, un dia segurament llunyà quan l'home aquest que la va dirigir ja faci molts anys que ja no tingui poder i algú dins la Diputació i amb criteris oposats als de qui va fer aquesta burrada decideixi que cal restablir l'aspecte i les textures originals que Gaudí va voler donar realment a aquestes xemeneies.
