És el Palau Desvalls, al Parc del Laberint d'Horta, també conegut com a Torre Sobirana, Palau dels Marquesos d'Alfarràs o Palau Llupià.
El llinatge dels LLupià, els Alfarràs, els Desvalls, van conformar una de les famílies més poderoses de la Catalunya dels segles XVII-XVIII, i sembla estrany que avui estiguin tan oblidats i tan poc estudiats.
De fet, estan tan oblidats com el propi casalot familiar que van ocupar durant centenars d'anys.
L'edifici conserva una imponent torre medieval del segle XI doncs havia estat en origen una fortificació de defensa.
Però l'aspecte exterior que trobem avui dia es deu a la reforma feta al segle XVIII encarregada per Josep Antoni Desvalls, nét d'Emmanuela de Llupià i marquès consort d'Alfarràs, que va convertir la casa en el palau neoarabitzant que, malgrat el mal estat general en què es troba, encara avui podem admirar.
Però l'aspecte exterior que trobem avui dia es deu a la reforma feta al segle XVIII encarregada per Josep Antoni Desvalls, nét d'Emmanuela de Llupià i marquès consort d'Alfarràs, que va convertir la casa en el palau neoarabitzant que, malgrat el mal estat general en què es troba, encara avui podem admirar.
L'edifici va ser habitat pels descendents dels Desvalls fins a l'any 1967 i es trobava en bon estat de conservació quan va ser adquirit per l'ajuntament de Barcelona aquell mateix any.
¿Però què passa amb un edifici si no s'hi fa absolutament res durant decenes d'anys?
Doncs que l'arrebossat de la façana es degrada i cau, deixant a la vista els maons, mentre les plantes enfiladisses ho envaeixen tot i l'edifici s'enruna i es degrada progressivament.
Per a que us feu una idea de com la natura reclama el que va ser seu, sapigueu que un dels conservadors del parc del Laberint ens va explicar que des d'aquesta obertura sortien, fa un parell d'anys, les branques d'un pi que havia arrelat al terra del pis i havia estat creixent durant anys sense que ningú ho sabés.
Ja era un arbre fet i dret, doncs, quan els jardiners municipals van entrar, amb els bombers, per tallar-lo i evitar mals menors.
I és que l'edifici està cada cop més enrunat i no s'hi pot entrar si no és acompanyat dels bombers.
La pluja hi entra per tot arreu accelerant innexorablement la destrucció de l'edifici.
L'arrebossat de la façana, completament craquelat, està decorat amb imperceptibles esgrafiats de motius florals i vegetals, o el que queda d'ells...
A banda i banda de la porta principal...
...eflorescències salines han fet la seva aparició.
Les sals desfan l'arrebossat i les trobem també en amplis panys de paret de la façana:
Aquesta obertura rodona del remat havia allotjat en el seu moment un rellotge, coronat amb una campana:
Bé, aquest és l'estat lamentable en què es troba el Palau Desvalls. Només està rehabilitada l'ala dreta de l'edifici i en ella hi han les oficines i aules de l'Escola de Jardineria del Centre de Formació del Laberint d'Horta.
Si ho visiteu hi podreu trobar també una bona biblioteca especialitzada en jardineria, ubicada en una part del que van ser els estables del palau.
I si pugeu a les oficines i demaneu permís, podreu veure, penjades a les parets, fotografies dels interiors del palau Desvalls quan encara era habitable. Hi ha fotos de l'escala principal i dels salons, decorats amb pintures i relleus de guix d'estil neoclàssic.
Ens preguntem què deu quedar actualment de tota aquesta decoració interior, i què passarà el dia que l'ajuntament es decideixi a "recuperar" aquest edifici.
El més probable és que s'acabi enderrocant tot l'interior i s'acabi fent un nyap com a la Rotonda.
La última notícia sobre el possible futur d'aquest edifici és que podria allotjar la Casa del Marroc de Catalunya:
I no us perdeu aquest video, en el que una plataforma veïnal d'Horta reclama la restauració del Palau Desvalls: http://www.tvhortaguinardo.com/categories/manifestacionsreivindicacions/article/1841
Per saber més sobre el Palau Desvalls i el Parc del Laberint d'Horta:
