Especulació a Barcelona

CONEIX RÀPIDAMENT TOTS ELS DETALLS DEL PROJECTE DE NÚÑEZ Y NAVARRO EN AQUESTA GALERIA FLICKR

dimecres, 6 d’octubre de 2021

Enderroquen La Torreta, obra modernista de l'arquitecte Adolf Ruiz i Casamitjana


El compte de twitter @BcnSingular, alertat per @pescaire_bernat, es fa ressò de l'enderroc de la Torre Paula Canalejo, "La Torreta", edifici de l'arquitecte Adolf Ruiz i Casamitjana, sí, sí, el mateix arquitecte que va fer La Rotonda.

És desesperant veure com es destrueixen edificis modernistes a Barcelona, en molts casos de signatures de primer nivell com és el que ens ocupa.



Fotografia de @BcnSingular


Fotografia de @BcnSingular


Fotografia de @BcnSingular


Feia temps que no publicava res en aquest blog que denuncia la destrucció del patrimoni modenista. Ho vaig deixar perquè m'acabava fent molt mala sang. Vaig decidir acabar-lo amb el post anterior a aquest, el que desitja ingènuament el retorn de les Nimfes de la Casa Lleó i Morera com una mena d'invocació a elles, per si poden aturar en algun moment tanta destrucció, però és ben comprovat que és impossible.

En aquest cas em veig obligat a afegir-me a la indignació de @BcnSingular i denunciar-ho també a través d'aquest blog perquè arribi al màxim de gent possible, atès que l'edifici en qüestió era, com ja he dit, de l'Adolf Ruiz, l'arquitecte de la malaguanyada Rotonda a qui està dedicat aquest blog.

 

Fotografia de @BcnSingular

Fotografia de @BcnSingular

Si fins i tot hi havia una placa de 2013 que recordava l'insigne pintor Will Faber que hi va viure, col·locada pel mateix ajuntament que avui permet la seva destrucció. Surrealista aquest ajuntament, quanta tristesa. Anem de cap al pedregar, pels que ens en adonem fa molt de mal tot plegat.


Afegeixo a continuació fotografies extretes de Google Maps Street View, darrer i pòstum homenatge a aquest malaguanyat edifici:







Fotografies: Google Maps Street Views

dijous, 6 d’agost de 2020

¿Per què no es recuperen les vuit nimfes que falten de la Casa Lleó i Morera?



Doncs això, ¿per què no es recuperen aquestes escultures? Evidentment que és impossible reproduir el cisell d'Eusebi Arnau, ¿però no es pot trobar un bon escultor que en faci una reinterpretació?.


Núñez i Navarro, d'ençà que és propietària de la Casa Lleó i Morera, té l'oportunitat de fer-se una propaganda gran si s'implica en recuperar la decoració escultòrica perduda del seu edifici. Potser no ho fa perquè no se n'adona del potencial propagandístic de recuperar això.

Bé, potser senzillament no ho fa perquè a aquesta empresa el patrimoni arquitectònic l'importa un rave i només es mou per diners.


Tant de bo la Casa Lleó i Morera tingués uns propietaris com els que té la Casa Navàs de Reus. Dissortadament no és així.

Per saber què va passar amb aquestes escultures hi ha aquest post en aquest mateix bloc: http://salvemlarotonda.blogspot.com/2011/11/les-nimfes-de-la-casa-lleo-i-morera.html

dimecres, 1 de juliol de 2020

Les xemeneies adulterades del Palau Güell


D'ençà de la restauració del 1992 del Palau Güell que unes quantes xemeneies del seu terrat es troben radicalment tergiversades.

Aquestes xemeneies havien perdut part del seu recobriment de trencadís original. El recobriment autèntic de Gaudí era fet de restes de vidres i ceràmiques on predominaven els tons grisos i blanquinosos. El responsable de la seva restauració va dir que recuperar les textures del Gaudí perdut era impossible, i va encarregar a artistes contemporanis de l'època que fessin un recobriment nou donant-los permís per afegir la seva nova obra damunt de la de Gaudí i modificar-la amb total llibertat.

I així va ser. El resultat és un bon munt d'extravagants recobriments de trencadís que no són els de Gaudí i que confonen els visitants sobre què és Gaudí i què no, distorsionant el sobri acabat cromàtic que Gaudí va donar al Palau Güell.


En alguna fins i tot s'hi van afegir les escultures d'una sargantana i una corda lligada amb un nus.

Abaix a l'esquerra la xemeneia amb l'autèntic i sobri recobriment gris de trossos de vidre, sense sargantanes, ni cordetes, ni línies ondulades inventades:

La xemeneia de colors grocs i amb una mena de serpentines blaves, també és una adulteració de l'acabat original de Gaudí:


D'aquesta xemeneia només el recobriment del tronc és de Gaudí. I com es pot veure a la fotografia de la xemeneia autèntica (foto d'abaix), el tractament del recobriment del capell era el mateix que el del tronc:





En aquesta de trencadís blanc, es va decidir fer un Cobi i un logotip dels jocs olímpics amb els fragments del trencadís:



Abaix, al tronc, el recobriment autèntic de Gaudí fet amb restes trossejades de ceràmiques de rajola. Al capellet, la part de dalt, la nova obra feta per un artista contemporani de 1992.

D'aquestes xemeneies de colors només el trencadís de vidre gris dels troncs és autèntic de Gaudí. Els capellets eren originalment recoberts del mateix trencadís de color gris i textura que els troncs. 

Potser ven més al turisme illetrat un Gaudí de coloraines que no pas el de debò, que va donar un acabat  molt neutre, en consonància amb la sobrietat cromàtica del Palau Güell.

Si, com argumenta el responsable de la restauració, no es podien recuperar les textures autèntiques de Gaudí, no serà pas perquè no hi haguessin fotografies dels perduts recobriments originals. En deixo aquí unes quantes més de com eren, extretes de l'àlbum familiar dels Almirall Carreras, que vivien a l'edifici del davant:







En un moment en què prima recuperar al màxim els acabats i les textures autèntiques de Gaudí (veieu sinó la restauració dels estucs originals del pis principal de la casa Batlló) sobta que encara continuï dempeus aquest despropòsit a les xemeneies del Palau Güell.

Potser algun dia es decidirà revertir aquesta situació, un dia segurament llunyà, quan algú amb poder dins la Diputació i amb criteris oposats als de qui va fer aquesta "boutade" decideixi que cal restablir l'aspecte i les textures  originals que Gaudí va voler donar realment a aquestes xemeneies.

dissabte, 7 de març de 2020

Les finestres desaparegudes del pati de la Pedrera que ningú coneix


Pati de la Pedrera en una imatge presa poc temps després d'inaugurada la casa.

A la Pedrera s'han fet molts esforços de restauració per deixar-la el màxim de semblant a com Gaudí la va dissenyar. Però hi ha dues finestres del pati del Passeig de Gràcia que van desaparèixer per ser substituides per unes altres, i mai ningú se n'ha adonat, o si ho ha fet no n'ha dit res.


En aquesta fotografia feta per la mateixa època i des del mateix punt de vista però en vertical, les podem veure.


Si no les veieu, us les remarco en vermell.


Aquí una imatge actual des del mateix punt de vista, on s'observa clarament que les dues finestres que hi ha ara no són les dissenyades per Gaudí.


Tant de bo algun responsable de la Fundació La Pedrera vegi aquest post i pensi en dir-ho als encarregats de futures restauracions. Seria bo recuperar les obertures autèntiques de Gaudí.

dilluns, 30 de desembre de 2019

Adéu Cases Pons i Pascual. Hola Façanes.


La desaparició d'edificis modernistes per a esdevenir només façanes no té aturador a Barcelona. És el decorat en què s'està convertint la nostra maltractada ciutat. I no són edificis de poc interès o de qualitat menor o segona fila. Alguns, com el que tractem en aquest post, van formar part de la selecció de 150 edificis de l'exposició "El quadrat d'or" de 1990, que volia precisament posar en valor aquest patrimoni.



Estem parlant de les Cases Pons i Pasqual, obra de 1891 de l'arquitecte Enric Sagnier.


Aquest és el xamfrà de la Casa Pons, encara no l'estan enderrocant per dins, però tot arribarà.


De moment ja han enderrocat tota la part de la Casa Pascual, que feia cantonada amb Casp.


Sembla que es conservarà la façana.


Estem reduint l'arquitectura més genuïna de Barcelona a closques buides.


Això sí, tot molt argumentat...


...i sempre dient-nos que estan "cuidant el patrimoni de la nostra ciutat". Ens prenen per imbècils, i això és el que tenim.




Suposem que el torreó enderrocat de la foto de 2016, que ja havia desaparegut als anys 60 i que era una reconstrucció de la premiada restauració que se li va fer (premi FAD de 1984) serà novament reconstruit, però ves a saber.


Seguim carregant-nos edificis, el futur que li espera al modernisme és aquest.