L'Hotel Condes de Barcelona, al Passeig de Gràcia 73, és un exemple clar del façanisme post olímpic on l'únic que es conserva de l'edifici antic és la façana que s'acopla a l'edifici nou com una falsa epidermis.
Aquesta mena d'intervencions, amb millor o pitjor fortuna, han acabat sent molt nombroses a la nostra ciutat.
El que més agrada als arquitectes defensors d'aquesta estètica és el contrast brutal entre l'antic i el nou que no dubten en potenciar a més no poder.
És divertit, però, veure els eufemismes que utilitzen al web de l'hotel per no dir que l'edifici va ser enderrocat i només en queda la façana:
El nou edifici no pot ocupar un "antiguo palacete del siglo XIX" perquè aquest ja no existeix. Posar "ocupa el espacio de un antiguo palacete" seria més d'acord a la veritat. I després diuen que va ser "ampliado y rehabilitado" quan volen dir directament enderrocat.
L'arquitecte que va preveure el resultat final no va dubtar en evidenciar l'aspecte de cromo façanístic. El nyap convertit en alt disseny.
Que horror, de verdad, que horror.
ResponEliminaPues sí. Muchas gracias Miquel.
ResponElimina