Entrada destacada

Portes autèntiques de Gaudí a la venda per Wallapop

Especulació a Barcelona

CONEIX RÀPIDAMENT TOTS ELS DETALLS DEL PROJECTE DE NÚÑEZ Y NAVARRO EN AQUESTA GALERIA FLICKR

divendres, 25 de febrer del 2022

Evidències abrumadores de l'autenticitat de les portes de Gaudí del Wallapop



La setmana passada van desaparèixer del Wallapop quatre portes de la Pedrera de Gaudí que hi sortien a la venda. Per sort vam guardar la trentena de fotos d'aquestes portes i les podeu seguir veient en aquest post.

Però ¿com es pot demostrar que aquestes portes són de debò obres de Gaudí sortides del taller de Casas & Bardés, que van ser els encarregats de tots els treballs d'ebenisteria de la Pedrera, o per contra que són unes simples rèpliques?

Foto: https://ca.wikipedia.org/wiki/Fundació_Catalunya-La_Pedrera

L'actual Fundació propietària del famós edifici de Gaudí afirma que és impossible saber si les portes desaparegudes la setmana passada del wallapop són autèntiques o no. Bé, aquí creiem que sí que són autèntiques i que, a més, hi ha moltes evidències que ho demostren. Passem a explicar-les una per una.

Primer de tot les mides. El venedor de Wallapop les dona de manera molt detallada: 222 x 104 cm, 216 x 93 cm, 216 x 94 cm i 223 x 91,5 x 6 cm. Aquesta és una primera informació perfectament comprovable. Només cal contrastar-les amb les mides de les moltes portes que encara queden a la Pedrera. És tan fàcil com agafar una cinta mètrica i amidar les portes que tenen a la Pedrera. Si els de la Fundació ho fan, s'adonaran que les mides coincideixen.




Segon: els claus ganxuts que subjectaven les jambes de cada porta a les parets. Aquests claus són de forja, són artesans, fets a mà, no són claus del "Leroy Merlín". Que no ho veuen? Són claus forjats expressament, segurament al taller dels germans Badia, on es van fer tots els treballs de forja de l'edifici. Segur que si arrenquen alguna porta de les que encara tenen a la Pedrera (si us plau no ho facin!) trobaran aquests mateixos claus ganxuts:


Tercer: les diverses pàtines. Aquest color blau cel del marc (foto superior) fruit d'un repint anterior, també és molt interessant i pot donar fe que no ens trobem davant de cap falsificació. Igualment, la fusta envellida i la pintura aixecada i craquelada d'aquestes portes no semblen fruit de cap procés intencionat. És clarament una pàtina antiga provocada per una mala conservació i el pas del temps.

Quart: El pom de tipus tirador ergonòmic. Es veu ben clar que és autèntic de Gaudí perquè aquest va cargolat a la porta amb tres cargols a través de tres forats. Les rèpliques que les botigues de disseny fan actualment d'aquests poms no tenen aquests forats perquè han trobat una manera alternativa de fixar el pom a la fusta de la porta. Evidentment el pom és molt més maco i de formes més pures i contínues sense aquests forats, però precisament aquest acabat poc reeixit que obliga a foradar el pom és una altra evidència que ens està dient que són poms autèntics de Gaudí. El llautó enfosquit de manera natural és també un altre indici de l'autenticitat de la peça:



Poms autèntics de llautó de Gaudí a l'exposició "Gaudí foc i cendres" amb els tres forats característics de Gaudí.

Rèplica actual, sense els tres forats característics de Gaudí

Cinquè: el dos tiradors giratoris en forma de llaç helicoidal o de "palomita". Aquest és també un disseny molt conegut de Gaudí, en tenim una mostra a la foto de l'exposició del MNAC, damunt d'aquestes ratlles, i és poc probable que aquestes peces no siguin també originals. La pàtina envellida jo crec que no dona lloc a cap dubte.



Rèplica actual d'aquesta mateixa peça en forma de llaç, bastant mal feta per cert. És veu ben clar que les de les portes són molt més ben fetes, és clar, si és que són autèntiques de Gaudí.

Sisè: el bastiment de cada porta. El travesser o capçal de forma corba, els banyots, el galze, el muntant i el canal on hi anava el gruix de la paret. Si estem davant d'una falsificació, per què perdre el temps en replicar tots aquests elements que queden amagats un cop la porta està col·locada?

Parts del bastiment d'una porta. Imatge: https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0222695.xml


Setè: els marcs d'inspiració vegetal. Està claríssim que aquests marcs trossejats són autèntics. Quin sentit té replicar els marcs i després trencar-los, envellir-los i espatllar-los així?


Vuitè: El tallat de la fusta i la factura artesanal. Ja ho ha dit l'expert Luís Gueilburt a la notícia apareguda a El País el passat dissabte 19 de febrer. Quin sentit tindria tallar a mà de manera artesana una porta d'aquestes dimensions que costaria moltíssims diners (Gueilburt diu que mínim 5.000€) i després envellir-la i espatllar-la a posta per vendre-la per 2.500€? Està clar que l'ideador d'aquesta absurditat perdria diners. No té ni solta ni volta.


Novè: la misteriosa plaqueta metàl·lica amb el número dotze. A La Pedrera hi va haver una pensió amb un pis compartimentat i potser aquest número està marcant una de les habitacions de l'esmentada pensió. També hi va haver una acadèmia de BUP i COU que es deia ICEJ. Pot ser que fos el número de l'aula? I què podem dir del misteriós número 28 marcat a llapis?


Imatge: https://pedrerainedita.lapedrera.com/es/aportaciones/un-estudiante-en-la-pedrera

Desè: la porta que té incorporat un vidre. Si ens fixem en aquest vidre veiem que és un vidre clarament modern amb un tret molt concret, i és que està gravat amb unes ratlles rectes translúcides horitzontals:

Això està fet per preservar la intimitat de qui hi hagi darrera, de manera que deixi passar la llum però impedeixi la visió correcte d'allò què hi ha a l'altre costat de la porta. Com ja he dit és un vidre no original de Gaudí atès que això està fet de manera industrial. És un tipus de vidre molt típic d'oficina bancària, com podeu veure a la següent foto:

Això quadra perfectament amb el fet que aquesta porta deu provenir, amb gairebé total seguretat, d'algun espai de la Pedrera que va ser reconvertit en oficines per la Caixa de Catalunya. Deuria ser en algun moment del període de temps en el qual va ser la propietària de la Pedrera. Jo crec que està claríssim!

Un altre detall súper revelador és el pany rodó modern que trobem en aquesta porta per ambdós costats i que us mostro a continuació. Aquest pany no és disseny de Gaudí. D'on deu haver sortit? Qui el deuria posar?



Doncs és ben fàcil. Oh sorpresa!!! No es podia saber!!!:


 

Són uns panys rodons moderns molt característics posats per la Caixa de Catalunya a moltes de les portes de la Pedrera. I això és tan fàcil de demostrar com anant a la Pedrera i visitant els seus interiors.


Si és que gairebé totes les portes el tenen! Ho veieu? Quin desfici la Caixa de Catalunya posant panys rodons a tort i a dret!!!

Bé, doncs aquí podem dir allò tan català de "Quan els gossos borden, alguna cosa senten" que seria l'equivalent al famós refrany castellà "Cuando el río suena, agua lleva". Més clar, l'aigua.

Jo ja no sé com fer més evident que aquestes portes són autèntiques de la Pedrera i de Gaudí.

En fi, probablement hi deu haver molts més detalls que se'ns escapen, però tots els que he citat apunten a que son peces autèntiques. Tots! És que no n'hi ha ni un que sigui dubtós! Si fossin rèpliques algun detall hauria de grinyolar, però és que aquí no n'hi ha cap que grinyoli, tots indiquen que som davant peces autèntiques de Gaudí i no entenc quin sentit té o a què obeeix entestar-se en negar-ho.

Per acabar, anem a comparar aquestes portes del Wallapop amb portes que sens dubte son autèntiques per estar col·locades en un dels pisos, concretament el 4rt 1a del pati de Provença, el pis de la veïna Ana Viladomiu, gràcies a l'ajuda d'unes imatges tretes del seu compte d'Instagram:

Foto: https://www.instagram.com/ana_viladomiu/?hl=es



Foto: https://www.instagram.com/ana_viladomiu/?hl=es

Foto: https://www.instagram.com/ana_viladomiu/?hl=es




Foto: https://www.santacole.com/es/historia/visitamos-a-la-ultima-vecina-de-la-pedrera/


Però si són clavades!!!

Bé jo crec que no hi ha cap dubte de l'autenticitat d'aquestes portes. No cal afegir gaire més. És bastant evident.

Ja que hem parlat de l'Ana Viladomiu, acabem aquest post amb un consell cultural recomanant-vos la lectura del seu llibre "La última vecina". Un llibre molt interessant on l'Ana novel·la de manera molt ben resolta la història de la Pedrera a partir de la dels seus habitants. Una lectura molt recomanable tant si sou addictes a aquest edifici de Gaudí com no.



1 comentari:

  1. Excelente explicación y magníficas fotos.
    No puedo decir nada más, pues me quedo impresionado con la entrada.
    Un abrazo
    Mil gracias ¡¡¡¡
    Salut

    ResponElimina