Entrada destacada

Portes autèntiques de Gaudí a la venda per Wallapop

Especulació a Barcelona

CONEIX RÀPIDAMENT TOTS ELS DETALLS DEL PROJECTE DE NÚÑEZ Y NAVARRO EN AQUESTA GALERIA FLICKR

dijous, 1 de novembre del 2012

Això és recuperar un edifici? Els casos de Rambla Catalunya 129 i Còrsega 292


Al xamfrà de Rambla Catalunya 129, cantonada amb carrer Còrsega s'han esmerçat molt a "recuperar" aquest edifici noucentista.


La "recuperació" ha suposat l'enderroc del 99% de l'edifici i l'excavació de tot el solar per a la construcció de vàries plantes de pàrquing.


A dia d'avui les obres avancen i l'edifici que l'ha substituit ja treu el cap per damunt. El nou edifici és dues plantes més alt que l'original.


I, el que és la vida!, just al costat de Rambla Catalunya, una de les moltíssimes remuntes herència de Porcioles també malda per fer-se notar.


Aviat podrem tenir, doncs, en una mateixa cantonada, dos exemples arquitectònics de remunta, una genuïna de Porcioles i l'altra actual. L'especulació a Barcelona, doncs, torna a estar a l'ordre del dia.


Siguin de Porcioles o de "disseny", d'això se'n diuen remuntes, i cada dia proliferen més a la nostra ciutat.


La façana del nou edifici és visible també pel carrer Còrsega...


...perquè les obres han suposat l'enderroc de la casa modernista de Còrsega 292, bessona a la de Còrsega 290.

Els dos edificis germans en una imatge treta del Google Street View...


...i imatge actual amb l'edifici nou i el supervivent que avui queda.



Petit rastre de l'únic que avui recorda l'existència de l'edifici de Còrsega 292, una franja d'arrebossat...


...on en alguns trams queden trossets de maons:


L'únic consol que tenim és que encara hi ha en peu l'edifici del costat, que, com ja hem dit, és idèntic a l'enderrocat


Aquesta és, doncs, la Barcelona que no s'estima, la que avui en dia es pot enderrocar sense problema, aquí en teniu alguns detalls:






I aquesta és la Barcelona que més estimen molts dels nostres polítics:

dijous, 18 d’octubre del 2012

La remunta Porcioles de la Casa Batlló


Una de les remuntes Porcioles més brutals de Barcelona es troba enganxada a un famós edifici de Gaudí: la Casa Batlló.


La remunta és de l'any 1962, quan l'alcalde Porcioles va permetre afegir dos pisos i dos àtics a la Casa Emilia Adrià, un edifici del XIX que encara avui fa cantonada.

Al 2006 la Casa Adrià es va rehabilitar, però l’ajuntament mai no va tramitar l’ordre per exigir l’enderroc de les quatre plantes, malgrat que el 28 d’agost del 2005 es va aprovar el decret de la Conselleria de Cultura on es delimitava l’àmbit de protecció de la Casa Batlló i s’ordenava clarament l’enderroc de l’esmentada remunta.


Però encara hi ha un pitjor, les vibracions de les obres de rehabilitació de 2006 a la Casa Adrià van provocar l'aparició de més d'un centenar de fissures en els interiors de l'edifici de Gaudí:



Vivim doncs en una ciutat on ni Gaudí, l'obra del qual és patrimoni de la humanitat, és algú per fer enrera l'especulació:


El cas és molt sagnant, sobretot si pensem en la cura amb què Gaudí va encaixar la Casa Batlló. En Gaudí afegí una mena d'orella que sobresortia a l'alçada de la cornisa i la balaustrada del coronament de la Casa Adrià, fonent-se amb ella:


Avui en dia aquesta orella ha perdut tot el sentit i sobresurt de la façana absurdament, sense que s'entengui el perquè d'aquesta forma: 





Però de fet, si ens fixem en totes les línies mitgeres de la Casa Batlló, ens adonarem de l'obsessió de Gaudí per graduar la transició entre les formes de la seva fantasiosa obra i els edificis veïns:


Amb aquesta mena de canaló de pedra, l'obra de Gaudí es fon, i mai més ben dit, amb les motllures clàsiques de la casa del costat:



I resol també l'altra banda, la unió amb la Casa Amatller, d'una manera molt original i interessant: 


Hi aparella una motllura a la mateixa alçada que la de la Casa Amatller, acabada en una voluta, i enretira visualment la façana multicolor amb un balcó triple, per no restar lleugeresa al coronament esglaonat de la casa Ametller:




Veient l'extrema sensibilitat amb què Gaudí va resoldre fins l'últim detall l'encaix de la Casa Batlló, aquesta remunta de 1962 / 2006 encara fa més mal:



Què creieu que s'oculta darrera aquests quatre pisos? Què passaria si els treiéssim? 


Doncs el que passaria és que un paisatge de xemeneies gaudinianes que avui resten ocultes, apareixerien a la vista des de Passeig de Gràcia / Aragó:


Per si no fos prou el mal visual, un grup de quatre d'aquestes xemeneies ha quedat literalment tallat per la paret de la dissortada remunta:


Realment és brutal que una obra com la de Gaudí es tracti així:


Aquestes xemeneies, doncs, que serien visibles des del carrer Aragó si aquesta remunta de quatre pisos desapareixés algun dia, resten amagades:


Vist com es tracta al propi Gaudí i vist el neoPorciolisme que assola la nostra ciutat, no ens estranya gens que un projecte com el que es pretén fer a la Rotonda hagi pogut ser aprovat.


Per a més informació sobre la remunta Porcioles de la Casa Batlló, no us perdeu aquests links:

http://sos-monuments.org/web2001-2008/08_06.htm

http://www.guiadeayuntamientos.info/noticias.php?id=5837&PHPSESSID=

http://barcelonaldia.wordpress.com/2006/11/29/sos-monuments-demana-al-fiscal-que-protegeixi-la-casa-batllo/

http://www.fad.cat/activities/view/142

http://www.ddecoracion.com/arquitectura/casa-batllo-adaptacion-de-la-fachada/

dissabte, 6 d’octubre del 2012

Què és "recuperar" el patrimoni per a Núñez y Navarro?




Ens va sobtar molt que Núñez y Navarro cobrís la Rotonda, des del dia 24 d'abril de 2012, amb un dibuix de l'estudi Mariscal on el dissenyador valencià ha fet la seva interpretació del projecte.


No us deixeu portar a engany. Si us hi fixeu bé veureu que la cantonada posterior i els tres àtics són els mateixos que aquests:




Però el més impactant és aquesta dedicatòria: "A Núñez y Navarro més de 60 anys recuperant el patrimoni de la nostra ciutat", deu n'hi do el creador del Cobi.



De debò cal que recordem com "recuperava" Núñez y Navarro el patrimoni de Barcelona fa 60 anys?


Palauet modernista del carrer Salses de Barcelona, totalment enderrocat a finals dels 60.



Abans i després del mateix lloc amb el bloc de pisos de Núñez y Navarro que va substituir el palauet.

La Casa Trinxet:


Al carrer Còrsega 274 cantonada amb Balmes, enderrocada al 1967.
Els actuals edificis de Núñez y Navarro que la van substituir:

Foto: Google Street View



El que hi ha avui, des del mateix punt de vista en xamfrà:

Foto: Google Street View


Palau del Liceu Francès:

Conegut també com a Palau del Marquès de Soto Hermoso, a Provença amb Bailén, enderrocat per NyN al 1971,
i l'edifici "Núñez y Navarro Liceo" que es va fer i que hi ha al seu lloc:

Foto: Google Street View




i allò que hi ha ara:

Foto: Google Street View

Foto: Google Street View


La Casa Golferichs:

Foto: https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_Golferichs

I no oblidem la Casa Golferichs, a la Gran Via 491, que a punt va estar de desaparèixer si no arriba a ser per la forta oposició i mobilització dels veïns:

Foto: https://laspiedrasdebarcelona.blogspot.com/2014/02/la-casa-golferichs.html

Històrica fotografia amb el cartell de Núñez y Navarro anunciant els pisos.

Aquests són només quatre exemples, però de fet n'hi ha molts més. Si passegeu per l'Eixample, allà on veieu alguna de les cantonades de Núñez y Navarro, en molts casos hi havia hagut un edifici modernista o noucentista de primera qualitat.


Tant de bo Núñez y Navarro recapaciti i canviï el seu projecte. Creiem que els veïns no demanen la lluna. Simplement volen que la Rotonda continuï sent l'edifici modernista i noucentista que és, ni més ni menys, sense augments de volum ni enderroc de cap de les seves parts.

Si us heu quedat amb ganes de més, aquí teniu dos edificis de patrimoni industrial recuperats per Núñez y Navarro