Especulació a Barcelona

EL WEB OFICIAL DE L'ASSOCIACIÓ EN DEFENSA DE L'EDIFICI LA ROTONDA ÉS: http://larotondabarcelona.com/

CONEIX RÀPIDAMENT TOTS ELS DETALLS DEL PROJECTE DE NÚÑEZ Y NAVARRO EN AQUESTA GALERIA FLICKR

dijous, 1 de novembre de 2012

Això és recuperar un edifici? Els casos de Rambla Catalunya 129 i Còrsega 292


Al xamfrà de Rambla Catalunya 129, cantonada amb carrer Còrsega s'han esmerçat molt a "recuperar" aquest edifici noucentista.


La "recuperació" ha suposat l'enderroc del 99% de l'edifici i l'excavació de tot el solar per a la construcció de vàries plantes de pàrquing.


A dia d'avui les obres avancen i l'edifici que l'ha substituit ja treu el cap per damunt. El nou edifici és dues plantes més alt que l'original.


I, el que és la vida!, just al costat de Rambla Catalunya, una de les moltíssimes remuntes herència de Porcioles també malda per fer-se notar.


Aviat podrem tenir, doncs, en una mateixa cantonada, dos exemples arquitectònics de remunta, una genuïna de Porcioles i l'altra actual. L'especulació a Barcelona, doncs, torna a estar a l'ordre del dia.


Siguin de Porcioles o de "disseny", d'això se'n diuen remuntes, i cada dia proliferen més a la nostra ciutat.


La façana del nou edifici és visible també pel carrer Còrsega...


...perquè les obres han suposat l'enderroc de la casa modernista de Còrsega 292, bessona a la de Còrsega 290.

Els dos edificis germans en una imatge treta del Google Street View...


...i imatge actual amb l'edifici nou i el supervivent que avui queda.



Petit rastre de l'únic que avui recorda l'existència de l'edifici de Còrsega 292, una franja d'arrebossat...


...on en alguns trams queden trossets de maons:


L'únic consol que tenim és que encara hi ha en peu l'edifici del costat, que, com ja hem dit, és idèntic a l'enderrocat


Aquesta és, doncs, la Barcelona que no s'estima, la que avui en dia es pot enderrocar sense problema, aquí en teniu alguns detalls:






I aquesta és la Barcelona que més estimen molts dels nostres polítics:

dijous, 18 d’octubre de 2012

La remunta Porcioles de la Casa Batlló


Una de les remuntes Porcioles més brutals de Barcelona es troba enganxada a un famós edifici de Gaudí: la Casa Batlló.


La remunta és de l'any 1962, quan l'alcalde Porcioles va permetre afegir dos pisos i dos àtics a la Casa Emilia Adrià, un edifici del XIX que encara avui fa cantonada.

Al 2006 la Casa Adrià es va rehabilitar, però l’ajuntament mai no va tramitar l’ordre per exigir l’enderroc de les quatre plantes, malgrat que el 28 d’agost del 2005 es va aprovar el decret de la Conselleria de Cultura on es delimitava l’àmbit de protecció de la Casa Batlló i s’ordenava clarament l’enderroc de l’esmentada remunta.


Però encara hi ha un pitjor, les vibracions de les obres de rehabilitació de 2006 a la Casa Adrià van provocar l'aparició de més d'un centenar de fissures en els interiors de l'edifici de Gaudí:



Vivim doncs en una ciutat on ni Gaudí, l'obra del qual és patrimoni de la humanitat, és algú per fer enrera l'especulació:


El cas és molt sagnant, sobretot si pensem en la cura amb què Gaudí va encaixar la Casa Batlló. En Gaudí afegí una mena d'orella que sobresortia a l'alçada de la cornisa i la balaustrada del coronament de la Casa Adrià, fonent-se amb ella:


Avui en dia aquesta orella ha perdut tot el sentit i sobresurt de la façana absurdament, sense que s'entengui el perquè d'aquesta forma: 



Però de fet, si ens fixem en totes les línies mitgeres de la Casa Batlló, ens adonarem de l'obsessió de Gaudí per graduar la transició entre les formes de la seva fantasiosa obra i els edificis veïns:


Amb aquesta mena de canaló de pedra, l'obra de Gaudí es fon, i mai més ben dit, amb les motllures clàsiques de la casa del costat:



I resol també l'altra banda, la unió amb la Casa Amatller, d'una manera molt original i interessant: 


Hi aparella una motllura a la mateixa alçada que la de la Casa Amatller, acabada en una voluta, i enretira visualment la façana multicolor amb un balcó triple, per no restar lleugeresa al coronament esglaonat de la casa Ametller:



Veient l'extrema sensibilitat amb què Gaudí va resoldre fins l'últim detall l'encaix de la Casa Batlló, aquesta remunta de 1962 / 2006 encara fa més mal:



Què creieu que s'oculta darrera aquests quatre pisos? Què passaria si els treiéssim? 


Doncs el que passaria és que un paisatge de xemeneies gaudinianes que avui resten ocultes, apareixerien a la vista des de Passeig de Gràcia / Aragó:


Per si no fos prou el mal visual, un grup de quatre d'aquestes xemeneies ha quedat literalment tallat per la paret de la dissortada remunta:


Realment és brutal que una obra com la de Gaudí es tracti així:


Aquestes xemeneies, doncs, que serien visibles des del carrer Aragó si aquesta remunta de quatre pisos desapareixés algun dia, resten amagades:


Vist com es tracta al propi Gaudí i vist el neoPorciolisme que assola la nostra ciutat, no ens estranya gens que un projecte com el que es pretén fer a la Rotonda hagi pogut ser aprovat.


Per a més informació sobre la remunta Porcioles de la Casa Batlló, no us perdeu aquests links:

http://sos-monuments.org/web2001-2008/08_06.htm

http://www.guiadeayuntamientos.info/noticias.php?id=5837&PHPSESSID=

http://barcelonaldia.wordpress.com/2006/11/29/sos-monuments-demana-al-fiscal-que-protegeixi-la-casa-batllo/

http://www.fad.cat/activities/view/142

http://www.ddecoracion.com/arquitectura/casa-batllo-adaptacion-de-la-fachada/

dimarts, 10 de gener de 2012

La Rotonda (article de Francesc Fontbona)


"De la beauté terrifiante et comestible de l'architecture Modern'style" article de Salvador Dalí

Parlar del Modernisme català, fins i tot en un àmbit internacional, sovint és pràcticament sinònim de parlar d'Antoni Gaudí, i en molt menor grau de Lluís Domènech i Montaner o de Josep Puig i Cadafalch. Els darrers anys s'ha fet valer amb força el nom de Josep Maria Jujol, especialment d'ençà que l'actor americà John Malkovich es manifesta fan d'aquest arquitecte tarragoní.

Tanmateix, si anem als orígens de la presència internacional del Modernisme tindrem alguna sorpresa. El 1933, quan Salvador Dalí publicà a la revista Minotaure de París l'article "De la beauté terrifiante et comestible de l'architecture Modern'style", a les fotografies, de Man Ray, que il·lustraven aquell text insòlit, hi havia força Gaudí i Hector Guimard, però també s'hi troba La Rotonda, l'edifici que hi ha al peu del Tibidabo, obra que Adolf Ruiz i Casamitjana va fer entre 1906 i el 1908 per al famós industrial farmacèutic Salvador Andreu.

Aquell article, que de concepte era més un text de creació literària surrealista que res més, esdevingué tanmateix una de les primeres reivindicacions públiques de l'arquitectura Modern Style -allò que aquí en deien i en diem modernista- en una época en què aquell estil era majoritàriament considerat, aquí i arreu, com a sinònim del mal gust, digne de ser eliminat. Però el fet és que en aquell article revelador La Rotonda, el magnífic edifici de Ruiz Casamitjana, ja hi era comptat i il·lustrat.

La Rotonda és un dels principals edificis del Modernisme català, malgrat que el seu autor no sigui un dels arquitectes més coneguts de l'època. Es tracta d'una casa de pisos que fou hotel, i que té una presència majestuosa, amb una cantonada en forma de torre coronada per un gran templet diàfan, imponent, folrat de ceràmica i mosaics que la presideix amb una força extraordinària.

Tot això ve a tomb perquè part de la ciutadania barcelonina ara està força inquieta pel futur del monument, que la primavera del 1975 ja es va dir que podria anar a terra -i per sort no va ser així- i que el març de 1992, l'any olímpic, va tornar a patir l'amenaça de la ruïna. Després d'una llarga temporada en què va ser clínica terminal, època en la qual sembla que l'interior va ser molt malmès, ara La Rotonda és a les mans de la immobiliària Núñez y Navarro, que l'adquirí el 1999 amb la intenció de fer-hi novament un hotel, transformació que tretze anys després encara no s'ha acomplert.

Però és que la gent que té memòria recorden que el 1967 aquesta immobiliària arranà immisericordement una petita gran joia del Modernisme: la Casa Trinxet, de Puig i Cadafalch, cosa que comportà alhora el trinxament dels murals a l'oli de Joaquim Mir que hi havia a l'interior, i la dispersió de molts dels elements decoratius de la casa. I va anar de poc que Núñez no fes això mateix, el 1973-74, amb la Casa Golferichs, de Joan Rubió i Bellver, que fou salvada in extremis.

D'una altra banda, jo mateix vaig escriure a l'Avui el juliol de 1978 una "Carta oberta al president del Barça" -ja que aleshores aquest i l'amo de l'esmentada immobiliària eren una mateixa persona-, demanant l'indult per una casa modernista del carrer Bruc, de Barcelona; va ser debades perquè la casa, bella però d'autor poc mediàtic, va ser aterrada sense que ningú en donés cap explicació, i sense que ningú més semblés que la trobava a faltar.

Els temps han canviat força, i ara, més de vint anys després d'aquestes malvestats, ja no resulta presentable en societat liquidar un edifici modernista, i menys un de la presència de La Rotonda, però val més posar-se en guàrdia per a evitar mals pitjors. Cal que tothom vetlli perquè la reforma que s'hagi de fer a La Rotonda sigui respectuosa, de manera que aquell perfil exuberant que dóna personalitat a Sant Gervasi de Cassoles continuï dignament dempeus i ningú no tingui la temptació de malmetre'l per a fer-lo més adient a les finalitats pràctiques del nou ús que es vulgui donar a la casa.

Francesc Fontbona
ffontbon@bnc.cat
25 D'OCTUBRE DEL 2011 EL TEMPS