Entrada destacada

Portes autèntiques de Gaudí a la venda per Wallapop

Especulació a Barcelona

CONEIX RÀPIDAMENT TOTS ELS DETALLS DEL PROJECTE DE NÚÑEZ Y NAVARRO EN AQUESTA GALERIA FLICKR

divendres, 25 de febrer del 2022

Evidències abrumadores de l'autenticitat de les portes de Gaudí del Wallapop



La setmana passada van desaparèixer del Wallapop quatre portes de la Pedrera de Gaudí que hi sortien a la venda. Per sort vam guardar la trentena de fotos d'aquestes portes i les podeu seguir veient en aquest post.

Però ¿com es pot demostrar que aquestes portes són de debò obres de Gaudí sortides del taller de Casas & Bardés, que van ser els encarregats de tots els treballs d'ebenisteria de la Pedrera, o per contra que són unes simples rèpliques?

Foto: https://ca.wikipedia.org/wiki/Fundació_Catalunya-La_Pedrera

L'actual Fundació propietària del famós edifici de Gaudí afirma que és impossible saber si les portes desaparegudes la setmana passada del wallapop són autèntiques o no. Bé, aquí creiem que sí que són autèntiques i que, a més, hi ha moltes evidències que ho demostren. Passem a explicar-les una per una.

Primer de tot les mides. El venedor de Wallapop les dona de manera molt detallada: 222 x 104 cm, 216 x 93 cm, 216 x 94 cm i 223 x 91,5 x 6 cm. Aquesta és una primera informació perfectament comprovable. Només cal contrastar-les amb les mides de les moltes portes que encara queden a la Pedrera. És tan fàcil com agafar una cinta mètrica i amidar les portes que tenen a la Pedrera. Si els de la Fundació ho fan, s'adonaran que les mides coincideixen.




Segon: els claus ganxuts que subjectaven les jambes de cada porta a les parets. Aquests claus són de forja, són artesans, fets a mà, no són claus del "Leroy Merlín". Que no ho veuen? Són claus forjats expressament, segurament al taller dels germans Badia, on es van fer tots els treballs de forja de l'edifici. Segur que si arrenquen alguna porta de les que encara tenen a la Pedrera (si us plau no ho facin!) trobaran aquests mateixos claus ganxuts:


Tercer: les diverses pàtines. Aquest color blau cel del marc (foto superior) fruit d'un repint anterior, també és molt interessant i pot donar fe que no ens trobem davant de cap falsificació. Igualment, la fusta envellida i la pintura aixecada i craquelada d'aquestes portes no semblen fruit de cap procés intencionat. És clarament una pàtina antiga provocada per una mala conservació i el pas del temps.

Quart: El pom de tipus tirador ergonòmic. Es veu ben clar que és autèntic de Gaudí perquè aquest va cargolat a la porta amb tres cargols a través de tres forats. Les rèpliques que les botigues de disseny fan actualment d'aquests poms no tenen aquests forats perquè han trobat una manera alternativa de fixar el pom a la fusta de la porta. Evidentment el pom és molt més maco i de formes més pures i contínues sense aquests forats, però precisament aquest acabat poc reeixit que obliga a foradar el pom és una altra evidència que ens està dient que són poms autèntics de Gaudí. El llautó enfosquit de manera natural és també un altre indici de l'autenticitat de la peça:



Poms autèntics de llautó de Gaudí a l'exposició "Gaudí foc i cendres" amb els tres forats característics de Gaudí.

Rèplica actual, sense els tres forats característics de Gaudí

Cinquè: el dos tiradors giratoris en forma de llaç helicoidal o de "palomita". Aquest és també un disseny molt conegut de Gaudí, en tenim una mostra a la foto de l'exposició del MNAC, damunt d'aquestes ratlles, i és poc probable que aquestes peces no siguin també originals. La pàtina envellida jo crec que no dona lloc a cap dubte.



Rèplica actual d'aquesta mateixa peça en forma de llaç, bastant mal feta per cert. És veu ben clar que les de les portes són molt més ben fetes, és clar, si és que són autèntiques de Gaudí.

Sisè: el bastiment de cada porta. El travesser o capçal de forma corba, els banyots, el galze, el muntant i el canal on hi anava el gruix de la paret. Si estem davant d'una falsificació, per què perdre el temps en replicar tots aquests elements que queden amagats un cop la porta està col·locada?

Parts del bastiment d'una porta. Imatge: https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0222695.xml


Setè: els marcs d'inspiració vegetal. Està claríssim que aquests marcs trossejats són autèntics. Quin sentit té replicar els marcs i després trencar-los, envellir-los i espatllar-los així?


Vuitè: El tallat de la fusta i la factura artesanal. Ja ho ha dit l'expert Luís Gueilburt a la notícia apareguda a El País el passat dissabte 19 de febrer. Quin sentit tindria tallar a mà de manera artesana una porta d'aquestes dimensions que costaria moltíssims diners (Gueilburt diu que mínim 5.000€) i després envellir-la i espatllar-la a posta per vendre-la per 2.500€? Està clar que l'ideador d'aquesta absurditat perdria diners. No té ni solta ni volta.


Novè: la misteriosa plaqueta metàl·lica amb el número dotze. A La Pedrera hi va haver una pensió amb un pis compartimentat i potser aquest número està marcant una de les habitacions de l'esmentada pensió. També hi va haver una acadèmia de BUP i COU que es deia ICEJ. Pot ser que fos el número de l'aula? I què podem dir del misteriós número 28 marcat a llapis?


Imatge: https://pedrerainedita.lapedrera.com/es/aportaciones/un-estudiante-en-la-pedrera

Desè: la porta que té incorporat un vidre. Si ens fixem en aquest vidre veiem que és un vidre clarament modern amb un tret molt concret, i és que està gravat amb unes ratlles rectes translúcides horitzontals:

Això està fet per preservar la intimitat de qui hi hagi darrera, de manera que deixi passar la llum però impedeixi la visió correcte d'allò què hi ha a l'altre costat de la porta. Com ja he dit és un vidre no original de Gaudí atès que això està fet de manera industrial. És un tipus de vidre molt típic d'oficina bancària, com podeu veure a la següent foto:

Això quadra perfectament amb el fet que aquesta porta deu provenir, amb gairebé total seguretat, d'algun espai de la Pedrera que va ser reconvertit en oficines per la Caixa de Catalunya. Deuria ser en algun moment del període de temps en el qual va ser la propietària de la Pedrera. Jo crec que està claríssim!

Un altre detall súper revelador és el pany rodó modern que trobem en aquesta porta per ambdós costats i que us mostro a continuació. Aquest pany no és disseny de Gaudí. D'on deu haver sortit? Qui el deuria posar?



Doncs és ben fàcil. Oh sorpresa!!! No es podia saber!!!:


 

Són uns panys rodons moderns molt característics posats per la Caixa de Catalunya a moltes de les portes de la Pedrera. I això és tan fàcil de demostrar com anant a la Pedrera i visitant els seus interiors.


Si és que gairebé totes les portes el tenen! Ho veieu? Quin desfici la Caixa de Catalunya posant panys rodons a tort i a dret!!!

Bé, doncs aquí podem dir allò tan català de "Quan els gossos borden, alguna cosa senten" que seria l'equivalent al famós refrany castellà "Cuando el río suena, agua lleva". Més clar, l'aigua.

Jo ja no sé com fer més evident que aquestes portes són autèntiques de la Pedrera i de Gaudí.

En fi, probablement hi deu haver molts més detalls que se'ns escapen, però tots els que he citat apunten a que son peces autèntiques. Tots! És que no n'hi ha ni un que sigui dubtós! Si fossin rèpliques algun detall hauria de grinyolar, però és que aquí no n'hi ha cap que grinyoli, tots indiquen que som davant peces autèntiques de Gaudí i no entenc quin sentit té o a què obeeix entestar-se en negar-ho.

Per acabar, anem a comparar aquestes portes del Wallapop amb portes que sens dubte son autèntiques per estar col·locades en un dels pisos, concretament el 4rt 1a del pati de Provença, el pis de la veïna Ana Viladomiu, gràcies a l'ajuda d'unes imatges tretes del seu compte d'Instagram:

Foto: https://www.instagram.com/ana_viladomiu/?hl=es



Foto: https://www.instagram.com/ana_viladomiu/?hl=es

Foto: https://www.instagram.com/ana_viladomiu/?hl=es




Foto: https://www.santacole.com/es/historia/visitamos-a-la-ultima-vecina-de-la-pedrera/


Però si són clavades!!!

Bé jo crec que no hi ha cap dubte de l'autenticitat d'aquestes portes. No cal afegir gaire més. És bastant evident.

Ja que hem parlat de l'Ana Viladomiu, acabem aquest post amb un consell cultural recomanant-vos la lectura del seu llibre "La última vecina". Un llibre molt interessant on l'Ana novel·la de manera molt ben resolta la història de la Pedrera a partir de la dels seus habitants. Una lectura molt recomanable tant si sou addictes a aquest edifici de Gaudí com no.



dissabte, 19 de febrer del 2022

La Caixa de Catalunya va fer modificacions inadmissibles en almenys un dels pisos de la Pedrera

Començo aquesta entrada amb l'ànim de ser constructiu i de denunciar uns fets que crec que no haurien de tornar a passar mai més. La Pedrera és un patrimoni únic, irrepetible, meravellós, i com a tal l'hem de tractar.

Cal conservar-lo intacte per a passar-lo a les futures generacions. És patrimoni de la humanitat, nivell A de protecció, no hauria de ser possible que passin coses com les que em disposo a explicar, i és que a la Pedrera la Caixa de Catalunya hi va fer modificacions inadmissibles dels interiors durant anys.

Modificacions consistents en aixecar i enderrocar envans, retallar parets, arrencar portes i moure-les de lloc, i també marcs originals per a crear-ne de nous. I pel que sembla, falsificar aquests espais surt completament de franc, atès que van comptar amb el beneplàcit de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, que va donar els respectius permisos d'obres a totes i cadascuna d'aquestes actuacions.

Bé, també vull dir que l'actual propietari ja no és la Caixa de Catalunya, autora de les destrosses que em disposo a relatar i demostrar, sinó que es tracta de la Fundació Catalunya La Pedrera i que crec que aquesta fundació té més sensibilitat pel que fa a vetllar per la conservació, l'estudi i la difusió d'aquest patrimoni de Gaudí i pel que fa a posar-lo a l'abast de tothom. Per això penso que aquest post agradarà als actuals responsables de conservar la Pedrera, doncs els ajudarà a tenir més dades per saber què ha succeït entre aquelles parets.

També estic segur que quan s'assabentin que hi havia aquestes portes autèntiques de Gaudí procedents de la Pedrera a la venda per Wallapop no trigaran ni mig segon a posar-se en contacte amb el venedor per saber què ha passat amb elles i comprar-les per retornar-les al lloc d'on mai no haurien d'haver sortit, és a dir la Pedrera mateixa.

Bé, però anem per feina. El pis que jo sé que Caixa de Catalunya va alterar és el primer segona de l'escala de Passeig de Gràcia.

Aquest pis va ser habitat durant uns 50 anys per la família Roca-Sastre/Muncunill i qualsevol que conegui a aquesta família sap que tots els seus membres reverencien i reverenciaven Gaudí i no feien mai cap modificació per respecte a la seva obra.

Us el presento. Com ja he dit, és el primer segona, el pis també conegut com a pis Gache, el pis dels Roca-Sastre/Muncunill:

Aquest plànol l'he tret d'aquest llibre, editat per la mateixa Caixa de Catalunya al 1999:

Foto: https://www.todocoleccion.net/libros-segunda-mano-arquitectura/la-pedrera-arquitectura-i-historia-autor-flores-carlos-huertas-josep-maria-textos~x209404355

Al final del llibre hi ha un annexe amb els plànols de tots els pisos, des del sòtan fins al terrat:

Foto: https://es.wallapop.com/item/libro-la-pedrera-arquitectura-i-historia-689517096


Aquí teniu la senyora Montserrat Muncunill Palet i la seva filla Elvira Roca-Sastre Muncunill assegudes a la sala d'estar del seu fantàstic pis en un reportatge de 1989 del Canal33. La senyora Muncunill va morir al 1993 i els seus fills van deixar el pis posteriorment i va passar a mans de la coneguda entitat d'estalvis. Precisament és en aquesta sala d'estar i a les habitacions adjacents on Caixa de Catalunya va fer les modificacions més greus. Encerclo la sala d'estar en el plànol:

Aquesta és la mateixa sala d'estar al 1914, molt abans de les modificacions, en el seu estat primigeni. En aquesta època era habitat per Alberto Gache, el seu primer estadant, que era cònsul de l'Argentina i dona nom al pis, i les parets estaven decorades amb pintures murals com les que hi ha als patis:

Foto: https://pedrerainedita.lapedrera.com/ca/aportacions/aleix-clapes-i-les-pintures-murals-del-pis-gache-la-casa-mila-0

Aquesta altra foto està feta des d'un punt de vista similar. És una foto actual que immortalitza l'acte de 2014 que es va celebrar a La Pedrera quan es va descobrir i presentar en públic que aquest pis era el pis Gache:

Foto: https://pedrerainedita.lapedrera.com/ca/aportacions/aleix-clapes-i-les-pintures-murals-del-pis-gache-la-casa-mila-0

Abans es creia que aquella foto d'època era del desaparegut pis principal, però com ja he dit, es va descobrir que no, que era el primer segona. I van fer aquesta projecció tipus "maping" de les pintures desaparegudes en el racó esquerra de la paret. Teniu tota la informació del pis Gache en el pdf descarregable des d'aquest enllaç


Però fixeu-vos: a la imatge actual d'aquesta sala, a l'esquerra, hi ha dues portes (marcades amb vermell), mentre que en la foto antiga de Gache el que hi havia era una única porta molt gran de vidre i fusta, marcada amb color fúcsia a la foto següent (en verd marco la porta original que encara es conserva, visible en ambdues imatges):

Aquesta és la primera modificació greu que es va fer en aquest pis. Es va dividir la sala d'estar en dues habitacions aixecant una paret enmig (assenyalada amb una fletxa lila) i es van arrencar dues portes originals d'algun altre lloc de La Pedrera i es van posar aquí, una porta per accedir a cadascuna de les dues habitacions resultants de la partició. Us torno a posar les portes en vermell a la següent foto:

Com ja he dit, al 2014 es va fer tot això de celebrar el pis Gache. Per a aquell moment, com veieu, ja s'havia tret la paret divisòria de la sala, però quedaven les dues portes com a testimonis muts del canvi que s'hi va fer.


Dues portes on abans n'hi havia hagut una.

Ara us posaré fotos d'aquesta mateixa sala d'estar quan era habitada pel matrimoni Roca-Sastre/Muncunill, el que passa és que totes tres fotos estan fetes des de l'angle de visió oposat al de l'habitació que hem vist fins ara, és la porta marcada en verd però des del marc de l'altre costat:

Foto de la pàgina 85 del llibre "Antoni Gaudí (1852-1926)" Barcelona: Fundación Caja de Pensiones, 1989.


Ho veieu, oi? que és la mateixa sala amb els mateixos mobles i quadres.


Foto de la pàgina 100 del llibre "La Pedrera: cosmos de Gaudí" de Josep M. Carandell. Barcelona: Fundació Caixa de Catalunya, 1992.

Oh sorpresa! la porta ampla de fusta i vidre única per la qual s'accedia a la sala d'estar des del passadís, els Roca-Sastre/Muncunill la mantenien intacta. I la van mantenir intacta de fet fins al 1996, any en que van deixar el pis.

Així doncs, els canvis que la Caixa de Catalunya va fer un cop els Roca-Sastre van marxar  consistiren en aixecar una paret al mig (en color lila) i obrir dues portes, arrencades d'algun altre lloc de l'edifici, atès que semblen autèntiques.

Foto: https://www.youtube.com/watch?v=nDBuBkn8mXE

Si tenim en compte que el llibre "La Pedrera: arquitectura i història" on hi ha aquell annexe de plànols és de 1999, podem arribar a la conclusió que al menys fins a aquest any aquesta sala va estar dividida en dues parts per aquesta paret, atès que el plànol així ho delata, però també segons el plànol no sembla que s'hi fes cap modificació més.

Ara bé, en algun moment posterior van venir més alteracions, cada vegada més agressives i distorsionadores d'aquests espais.

Es va foradar la paret de l'habitació contigua, arrencant i fent desaparèixer la porta original que hi havia, i es va obrir una gran obertura imitant les formes de Gaudí, marcada amb una línia groga a les fotos.

Foto: https://www.flickr.com/photos/75812762@N08/20341052866/in/photostream/

Ho veieu que és la mateixa obertura? I el marc sembla original, o sigui que també l'han arrencat d'algun altre indret de la Pedrera.

Aquí teniu on es trobaria aquesta obertura dibuixada sobre la imatge de la sala d'estar original:



I a la imatge següent, al fons a l'esquerra de la foto, la teniu en una imatge actual des d'aquest mateix punt de vista:

Foto: https://www.youtube.com/watch?v=nDBuBkn8mXE

Veieu els canvis? A la dreta, les dues portes estretes afegides falsament on abans hi havia hagut una de mida més ampla, actualment desapareguda.

I ara encara més portes que ja no hi son. Fixeu-vos en la porta encerclada en blau que hi havia originalment al fons de la sala, és la paret on s'ha obert l'arcada marcada en groc:


Gràcies a la foto de sota on la porta és oberta, es comprova que n'hi havia una altra a l'habitació següent, que també ha desaparegut. Si ampliem la imatge es veu perfectament.



Recapitulant:

Verd: porta original que es conserva. Lila: paret que es va aixecar per dividir la sala en dues habitacions. Groc: obertura nova, sense porta, amb un marc que també sembla original i per tant han d'haver sustret d'un altre lloc de la casa. Vermell: les dues portes arrencades d'algun altre lloc de l'edifici (doncs semblen originals) que van substituir la porta única gran que hi havia. Carabassa: dues parets que han enderrocat i retallat amb angles rectes. Blau: portes que han desaparegut en retallar les parets.

A continuació una imatge actual amb les dues parets, ben visibles, que he marcat en carabassa i que s'han retallat.

Foto: https://www.flickr.com/photos/75812762@N08/20180645829/in/photostream/

Demostrar que les parets que marco en color carbassa han estat enderrocades/retallades i han quedat amb uns barroers angles rectes antigaudinians és tan fàcil com visitar aquesta galeria de flickr Noches duende a la Pedrera d'una actuació de flamenc que es va fer en aquest pis.

Afegeixo dues fotos més que demostren tota aquesta destrucció:


Fixeu-vos en la disposició del paravent (marcat en vermell), seguint la forma apuntada del racó que formen les finestres, el punt violeta per a la flamenca, el blau i el groc per al cantant i el guitarrista i els punts roses son els espectadors. Més clar, aigua.

Foto: https://www.flickr.com/photos/75812762@N08/20180645829/in/photostream/

La segona paret retallada marcada en carabassa:

Foto: https://www.flickr.com/photos/75812762@N08/20180645829/in/photostream/

Bé, que cadascú tregui les seves pròpies conclusions, però ha quedat demostrat que a la Pedrera fins no fa gaire s'arrencaven portes i motllures i es canviaven de lloc alegrement, i també que d'altres portes desapareixien sense deixar rastre. Espero i desitjo que aquestes pràctiques no es continuïn fent. Quants altres més pisos poden haver-se falsificat o deformat?





Amb tot això, doncs, potser no és tant d'estranyar que després apareguin portes de la Pedrera a la venda al Wallapop. Quin país, Déu meu! Jo ho trobo fortíssim i inadmissible, i des d'aquí faig la següent crida:

FUNDACIÓ CATALUNYA LA PEDRERA, FÉU-HI ALGUNA COSA! SALVEU AQUESTES PORTES I RETORNEU-LES AL LLOC D'ON MAI NO HAURIEN D'HAVER SORTIT, I INVESTIGUEU LES PORTES QUE HAN DESAPAREGUT DEL PIS DELS ROCA-SASTRE/MUNCUNILL, ELLS VAN MANTENIR INTACTE EL LLEGAT DE GAUDÍ FINS QUE VAN MARXAR AL 1996, I LA CAIXA DE CATALUNYA EL VA MALBARATAR! ÉS INADMISSIBLE I S'HA DE SABER! I EN UN PAÍS NORMAL ENS HAURIA DE CAURE LA CARA DE VERGONYA!

Foto: https://www.wikiart.org/es/antoni-gaudi