Especulació a Barcelona

EL WEB OFICIAL DE L'ASSOCIACIÓ EN DEFENSA DE L'EDIFICI LA ROTONDA ÉS: http://larotondabarcelona.com/

CONEIX RÀPIDAMENT TOTS ELS DETALLS DEL PROJECTE DE NÚÑEZ Y NAVARRO EN AQUESTA GALERIA FLICKR

diumenge, 10 de juliol de 2016

La Rotonda de Núñez



Transcripció de la notícia d'Iván Vila apareguda a el Punt Avui a: 
IVAN VILA - BARCELONA
Durant sis anys ha estat en obres darrera unes lones, la més emblemàtica, la que va dissenyar Mariscal, que ha cobert La Rotonda des de l'abril de 2014, i que va ser retirada fa només uns dies. Ahir, els operaris van acabar de treure els embenats a aquest edifici centenari que és història de l'arquitectura i història del barri de Sant Gervasi de Barcelona. La reforma, en la que el propietari, el grup Núñez i Navarro, ha invertit 70 milions, ha servit per restaurar part de la façana original i també la cúpula que culmina el templet circular que li dóna nom, i, sobretot, per donar-li nova vida. A partir del setembre, que és quan es preveu que concloguin les obres, acollirà oficines i locals comercials –unes i altres en règim de lloguer– i un aparcament de cinc plantes.
Seran noves funcions per a un edifici de 10.900 m² concebut a principis del segle XX per l'arquitecte Adolf Ruiz Casamitjana que primer va ser hotel i va arribar al segle XXI funcionant com a clínica per a malalts terminals, després de múltiples transformacions que van desfigurar el conjunt original. Núñez i Navarro, que va adquirir l'immoble el 1999, diu que el projecte de reforma, concebut per l'arquitecte Alfredo Arribas, buscava recuperar l'aspecte modernista original. Fa referència al templet i a la façana de Ruiz Casamitjana, presents ja en la Rotonda primigènia, que ja funcionava com a hotel el 1910. L'ala afegida una dècada després per Enric Sagnier en la que va ser la primera mutació de l'edifici, d'estil noucentista, ha volat.
De fet, la remodelació ha estat objecte d'una tensa pugna entre la propietat i el moviment veïnal aplegat en la plataforma Salvem la Rotonda, que considera que no s'han respectat parts de gran valor arquitectònic. Una pugna que continua als tribunals. La plataforma va presentar dues demandes contra el pla. La primera, per reclamar l'anul·lació del Pla de Millora Urbana (PMU) aprovat per l'ajuntament per permetre la intervenció. La segona, qüestionant la legalitat de la llicència d'obres concedida, en entendre que l'operació malmet patrimoni.
En el primer cas, els veïns van guanyar en primera instància, però la demanda, després d'una sinuosa trajectòria judicial que va anar del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) al Suprem i d'aquest de tornada al primer, va morir definitivament fa unes setmanes. “El TSJC va considerar que havia estat presentada fora de termini”, explica l'advocat dels veïns, Carles Puigdomènech. El segon judici restava congelat a l'espera de la resolució del primer. Si finalment, un jutge determina que els veïns tenien raó, ja serà tard. El que es va planejar que anés a terra ja no hi és.
La propietat, de tota manera, entén que “no s'ha modificat la volumetria”, segons va dir ahir una portaveu, ni s'ha destruït cap element catalogat, perquè les parts protegides són la façana primigènia i el templet. Si alguna part interna de valor no s'ha preservat, diu la mateixa font, és perquè ja estava destruïda quan el 2003 va cessar l'activitat de la clínica en esgotar-se el contracte de lloguer.
Més enllà de l'argumentari, però, la immobiliària sap que la controvèrsia no ha acabat, i, per convèncer el veïnat de les bondats de la seva nova Rotonda, preveu fer unes jornades de portes obertes passat l'estiu, un cop els operaris hagin rematat els treballs.

dimarts, 27 d’octubre de 2015

Trias: "Hay un intento de desprestigiar el trabajo hecho en urbanismo"

El exalcalde de CiU encaja que tal vez hay "algún acto administrativo erróneo"
El exalcalde de Barcelona y jefe de la oposición en el Ayuntamiento de Barcelona, Xavier Trias (CiU), ha asegurado este martes que "hay un intento de desprestigiar el trabajo hecho en el área de urbanismo" después de que el gobierno haya anunciado que ha llevado a la fiscalía un informe sobre Barcelona Regional (BR) en el que se desvelan presuntas irregularidades.
Trias ha opinado que es positivo que haya la "máxima transparencia" y que se investigue y ha encajado que tal vez hay "algún acto administrativo erróneo" pero que "ya se verá".


Aquest alçat comparatiu de com quedarà una de les façanes modernistes de La Rotonda després de la "restauració" de Núñez y Navarro l'afegim nosaltres, perquè està clar que és l'ajuntament qui, ell solet, es desprestigia aprovant projectes com aquest.

dijous, 13 d’agost de 2015

Patrimonio da el visto bueno al derribo del interior de la galería Prats

Notícia de Blanca Cia apareguda a "El País" a: http://ccaa.elpais.com/ccaa/2015/08/11/catalunya/1439320257_977870.html

Interior de la galería Joan Prats, diseñada por Sert, tal y como estaba hasta finales de julio. Foto: Consuelo Bautista

El catálogo no protege el diseño del comercio que realizó Sert en 1976


Patrimonio del Ayuntamiento de Barcelona ha dado el visto bueno al derribo —ya ejecutado— del interior de lo que fue la galería Prats, en la Rambla de Catalunya barcelonesa, una intervención realizada en 1976 por el prestigioso arquitecto Josep LLuís Sert. El informe, que da vía libre a que se reanuden las obras iniciadas por una marca internacional de sport wear y relojes Nautica, asegura que las obras no interfieren en los únicos elementos protegidos en el catálogo de Protección de los Establecimientos Emblemáticos de la ciudad que son dos: los elementos exteriores de la fachada y las puertas de dos armarios.

Lo que protege el citado catálogo, que forma parte del Plan Especial de Protección y Potenciación de la Calidad Urbana aprobado inicialmente en marzo de 2015, es exclusivamente los elementos de la primera vida del establecimiento que desde la década de los cincuenta del siglo pasado y hasta 1976 fue la Sombrería Prats: del exterior el frontis de granito negro con la chapa con el nombre del establecimiento y los plafones de vidrio y del interior, las puertas de unos armarios del subterráneto procedentes de la antigua tienda que abrió en 1845 en la calle Ferran. La ficha del catálogo hace mención, en el apartado de datos históricos del establecimiento, que en 1976 el entonces propietario, Joan de Muga —amigo de la familia Prats— abrió la galería de arte Joan Prats manteniendo la fachada. Y añade:”El arquitecto J. Lluís Sert, amigo de la familia Prats, que acababa de terminar la Fundació Miró de Barcelona, se encargó de la reforma del local que incluyó la modificación del nivel de la planta baja”. Esa morfología que dio Sert al establecimiento no se ha protegido por el catálogo que incluye la antigua Prats en el nivel 2 que supone la conservación parcial de los elementos de interés.
Del tenor del catálogo, se deduce que a sus autores —técnicos municipales y profesionales externos, según precisaron portavoces municipales— la intervención de Sert no les pareció de interés suficiente como para garantizar que se preservara en un futuro. Criterio que no deja de extrañar a expertos en la obra de Sert y conocedores de su valor patrimonial.
De ahí que los actuales arrendatarios del negocio, la multinacional Naútica, no dudó en entrar y derribar todo el interior después de enviar un comunicado diferido para realizar obras menores que fue admitido por el ayuntamiento el pasado 27 de julio. Pese que los técnicos municipales aseguraron que las obras se ceñían al interior y no se tocaban los elementos protegidos por la ficha del catálogo, el ayuntamiento optó por paralizar los trabajos el pasado lunes y quePatrimonio realizara un informe. Éste concluye que no se ha cometido ninguna irregularidad y que no se ha tocado lo que está protegido: “las actuaciones que se proponen comportan el derribo de algunos tabiques para mejorar la funcionalidad, la creación de una rampa para salvar el desnivel y la retirada y posterior reposición del falso techo para mejorar las instalaciones”. Esos elementos que configuraban el espacio fueron precisamente los diseñados por Sert y ya no existen.
Lo paradójico de este caso es que la anterior arrendataria del establecimiento, la diseñadora Isabel de Pedro —que abrió su nueva tienda en octubre de 2014, tres meses después del cierre de la galería que se trasladó a Balmes— no pudo tocar absolutamente nada del interior. Ni siquiera abrir una ventana porque así se lo indicaron técnicos municipales. Ella se vio obligada a mantener la estructura de niveles y separaciones de espacios que diseñó Sert.
El consistorio argumenta que ello fue así porque en el momento en que la diseñadora arrendó el local estaba vigente la suspensión de licencias de obras y actividades que se había ordenado en marzo de 2014. Hasta tal punto que ni siquiera pudo cambiar la licencia de actividad y tuvo que continuar con la anterior de galería de arte y combinó los diseños de moda propios de su negocio intercalándolos con obras de arte. La suspensión de licencias es el instrumento que utiliza la administración para tener tiempo de redactar el documento que establezca el nuevo marco jurídico. En este caso es el catálogo que fue aprobado inicialmente en marzo pasado y que ha estado dos meses en exposición pública y ahora permanece pendiente de la aprobación definitiva. Lo sorprendente es que la galería Prats ha tenido el máximo nivel de protección solo mientras duró la suspensión de licencias, cuando el local estaba alquilado por Isabel de Pedro, ya que ni el anterior marco legal de Patrimonio ni el actual han tenido en cuenta el diseño de Sert.
Blanca Cia

dimarts, 21 de juliol de 2015

La Casa Burés o com malvendre's el patrimoni modernista de Barcelona

Article de Cristina Palomar aparegut a: http://www.eldiario.es/catalunyaplural/Casa-Bures-malvendres-modernista-Barcelona_0_410859109.html

Foto: Enric Català

La Generalitat va comprar l’immoble a l’Ajuntament per 26 milions d’euros i el va vendre el desembre del 2014 a un fons immobiliari per 18,8 milions

Les obres per convertir aquest emblemàtic edifici en 29 apartaments de luxe d’entre 100 i 500 metres quadrats començaran aquest mes de setembre

Les entitats veïnals han reclamat sense èxit que la finca, catalogada com a bé cultural i tancada des del 2005, fos un equipament

La Casa Burés és l’últim exemple de la ineptitud i la desídia de l’administració a l’hora de gestionar el patrimoni modernista, principal reclam cultural de Barcelona. Després d’una dècada d’abandonament i de nombrosos projectes fracassats, aquesta bella finca ara en estat ruïnós i reclamada pels veïns com a equipament, s’ha acabat malvenent a un fons immobiliari internacional per un preu inferior al de compra amb l’objectiu de transformar-la en apartaments de luxe.
Aquest mes de setembre començaran les obres per convertir la Casa Burés, situada en el xamfrà dels carrers Girona i Ausiàs March, en un edifici de 29 habitatges, àtics i lofts d’entre 100 i 500 metres quadrats. L’encarregada del projecte és Bonavista Development, una empresa promotora creada l’any 2014 i especialitzada en la recuperació de propietats de luxe a Barcelona que concentra la seva activitat en els districtes de Ciutat Vella i l’Eixample, i en els barris residencials de Sarrià-Sant Gervasi, Pedralbes i Bonanova.
Darrere de la promotora Bonavista Development està Europe Capital Partner, un fons immobiliari internacional amb seu a Londres que des del 2010 té com a principals socis els grups Rockefeller i Mitsubishi. Des de l’any 1995 Europe Capital ha invertit sis mil milions d’euros en diferents projectes immobiliaris en disset països europeus, majoritàriament d’Europa de l’est, i ara li ha tocat el torn de Barcelona aprofitant la seva projecció internacional i la davallada dels preus del mercat immobiliari provocada per la crisi.
La rehabilitació de la Casa Burés no té encara data de finalització. La raó és que la finca modernista del 1905 obra de Miquel Pascual i Francesc Berenguer, de 7.000 metres quadrats distribuïts en una planta baixa i cinc pisos, està catalogada com a bé d’interès cultural des de l’any 1979 i moltes parts de la seva estructura com la façana, el pati interior, els vitralls i l’escala, estan protegides. El principal repte amb què s’hauran d’enfrontar els arquitectes és l’estat lamentable en què es troba tant l’interior com l’exterior, ja que l’edifici està tancat des del 2005 i ha estat víctima de nombrosos robatoris i actes vandàlics.
La venda de la Casa Burés és la cirereta d’un cúmul de despropòsits protagonitzats primer per l’Ajuntament de Barcelona i després per la Generalitat de Catalunya. L’any 2007 l’aleshores alcalde Jordi Hereu va impedir que la immobiliària Landscape, en mans del Banc Sabadell, vengués l’edifici per fer-hi un hotel de cinc estrelles. El consistori, exercint el seu dret de tanteig i retracte, va comprar la finca per 26 milions d’euros amb la idea de convertir-la en un centre d’interpretació del Modernisme i en el Museu d’Arquitectura.
Aquest projecte mai es va fer realitat i dos anys després l’Ajuntament va vendre la Casa Burés a la Generalitat, aleshores en mans del tripartit de José Montilla, pel mateix import amb la intenció de convertir-la en oficines de la conselleria d’Economia. La descomunal inversió que calia tant per convertir l’edifici en unes dependències administratives com per transformar-lo en un equipament com demanaven amb insistència les entitats veïnals, va acabar per condemnar a l’oblit la règia finca modernista escenari de pel·lícules com Darkness, de Jaume Balagueró.
Tres anys després i encara amb una part per pagar al consistori barceloní, l’executiu d’Artur Mas –amb l’autorització de l’aleshores alcalde Xavier Trias- va treure a subhasta la Casa Burés juntament amb altres edificis públics per intentar sanejar les arques públiques catalanes. Després d’un temps de recerca infructuosa de comprador i de diversos projectes fracassats per convertir l’immoble en un hotel, el desembre del 2014 la Generalitat va vendre l’edifici a Europe Capital per 18,8 milions d’euros, un 28% menys del preu que es va pagar set anys abans.

Cristina Palomar
http://www.eldiario.es/catalunyaplural/Casa-Bures-malvendres-modernista-Barcelona_0_410859109.html

dimarts, 16 de juny de 2015

Veïns del Putxet denuncien l'enderroc de tres torres modernistes al carrer de Bertran




Fotos BTV Cristina Geraldes Neus Valls

Els veïns del carrer de Bertran, al Putxet, denuncien que en els darrers dies s'han enderrocat tres torres modernistes, testimoni de quan el barri era zona d'estiueig per als barcelonins. Els veïns asseguren que en pocs anys han desaparegut set torres modernistes al mateix carrer i han estat substituïdes per blocs de pisos.

Al carrer de Bertran abundaven les cases modernistes amb jardins que li donaven un caràcter especial a la via. Molts dels veïns que hi viuen encara ho recorden. Però en els últims anys aquestes torres s’han enderrocat per construir-hi blocs de pisos, alguns d’alt nivell. Alguns veïns consideren que aquests canvis urbanístics han causat un encariment de l’habitatge que impedeix que els joves hi continuïn vivint.

Link de la notícia:

Aquí les fotos dels edificis desapareguts als que fa referència la notícia de BTV i que vam fotografiar perquè ja ens ensumàvem que també desapareixerien:




Aquesta és l'única que ha quedat en peu, ja veurem per quan temps més





Ja vam denunciar el 2013 l'enderroc de les dues darreres torres al post:
en aquell cas dèiem que enderrocaven les dues últimes torres modernistes perquè eren veritablement torres, edificis a quatre vents. Amb l'enderroc d'aquestes tres cases de parets mitgeres ja podem dir que, ara sí, ja no queda pràcticament res de patrimoni modernista al carrer Bertran.