Especulació a Barcelona

EL WEB OFICIAL DE L'ASSOCIACIÓ EN DEFENSA DE L'EDIFICI LA ROTONDA ÉS: http://larotondabarcelona.com/

CONEIX RÀPIDAMENT TOTS ELS DETALLS DEL PROJECTE DE NÚÑEZ Y NAVARRO EN AQUESTA GALERIA FLICKR

divendres, 21 de juny de 2019

La pèrgola desapareguda de la Casa Batlló


Al fons del pati posterior de la Casa Batlló hi ha aquest mosaic, que ningú entén massa bé per què hi és allà i per què té aquesta forma.

La resposta és senzilla, era el fons de paret de la pèrgola en forma d'arc parabòlic i recoberta de bruc o ciprell, dissenyada per Gaudí en aquest pati:


A la foto podem observar també el mobiliari de jardí i una jardinera amb els mateixos motius ceràmics i a dins una rocalla (que recorda les de l'escalinata d'accés al park Güell), tot també disseny de Gaudí i malauradament desaparegut.


Una de les filles del matrimoni Batlló prenent la fresca.


En aquesta foto, presa lateralment des del pati contigu de la Casa Amatller, es pot veure ben clarament l'abast de com era aquesta pèrgola en forma de túnel parabòlic.

Una llàstima que l'actual direcció de la Casa Batlló no pensi en reconstruir aquest element arquitectònic desaparegut.

dimarts, 5 de febrer de 2019

La Barcelona lletja

Reprodueixo aquí un article aparegut el 16 de maig de 2011 que m'ha agradat molt, és de Tomàs M Porta, fa promoció d'un llibre que Lluís Permanyer va escriure fa anys.
Podeu trobar l'article en el seu lloc web original aquí: http://www.xat.cat/?L=blogs.blog&article=13300


A una ciutat que des de fa anys i panys lluita per ser una de les més atractives de l'univers universals fa estrany que es publiqui un llibre sobre la seva lletjor. I més quan la persona que publica el llibre resulta que és amic dels que governen a la Casa Gran. Però el llibre ja va amb molt de compte a no deixar malament als del Cap i Casal. Aquells edificis que es critiquen, aquelles reformes urbanístiques que es critiquen o bé pertanyen a l'època franquista o són responsabilitat de la societat civil. L'esquerra a l'Ajuntament de Barcelona ho ha fet tot bé.

El concepte de lletjor és discutible des d’un punt de vista artístic. Hi ha quadres de Velázquez o de Freud teòricament lletjos que ens emocionen. Potser, lleig és allò que és gris, que no ens produeix cap emoció, que ens fa passar de llarg. Potser, més en la línea de Permanyer, és lleig allò que ens provoca una reacció negativa, allò que, copsat a través dels sentits, ens fa mal a l’ànima. Però fins i tot així és evident que a uns ens semblen desagradables – i agradables –unes coses i a uns altres unes altres. I més en aquests moments en que hi ha un aiguabarreig de tendències com mai abans no hi havia hagut en la història (en aquest sentit “La història de la bellesa” i “La història de la lletjor” d’Umberto Eco són dos llibres excepcionals ). 

La Barcelona que explora Permanyer per tal de trobar-hi racons lletjos és la Barcelona que podríem anomenar burgesa. Ell mateix al pròleg diu que defuig de posar el dit a la llaga als barris proletaris i als barris marginals on la lletjor ha de ser toterada perquè ha estat imposada als que la pateixen. El llibre, per tant, està fotografiat i escrit contra aquells que, tenint mitjans per crear bellesa, degut a la seva gassiveria o al seu mal gust creen lletjor. D’alguna manera, ve a dir Permanyer, als que viuen en xaboles o en coves no se’ls hi pot recriminar res. 

Penso que en aquesta ciutat que els socialistes s’han obsesionat per posar guapa, fer-la de disseny, fer-la guai etc no estaria de més que algú posès el dit a la llaga de com viu segons qui. I que, per tant, més enllà del bon gust o del mal gust de promotors i arquitectes, posès el dit a les nostres nafres socials. Una de les tasques dels mitjans de comunicació, dels artistes i dels intel.lectuals en general hauria de ser la d’ensenyar-nos la nostra ciutat completa, no només les fotos dels racons on queda més afavorida. Perquè justament als racons més lletjos és on hi ha els barcelonins que pateixen més. 

Entran dins l’elecció dels edificis i les construccions que fa Permanyer jo, en general, estic d’acord amb la seva selecció. No m’agraden els edificis excessivament alts i menys si estan ubicats a la part antiga de la ciutat, no m’agraden les façanes de l’Eixample que han deixat de tenir un to Noucentista per tenir un to d’oficina absolutament gris, no m’agraden els contrastos entre els edificis nous i antics i haguès preferit que els nous se situessin lluny dels antics i que s’hagués respectat un urbanisme més uniforme. 

Hi ha quelcom, però, amb el que discrepo amb en Permanyer: a mi m’agraden les façanes amb els colors vius, m’agraden els colors alegres. Ja sé que aquests colors són més propis del Modernisme que del Noucentisme, però Barcelona – i potser Viena – són les ciutats Modernistes per excel.lencia. Trobo que el blau del nostre mar i del nostre cel i el verd de Montjuic i del Tibidabo hi fan joc. En canvi, què voleu que us digui?, em sobra molt de gris.

Tomàs M Porta

Link de l'article reproduit: http://www.xat.cat/?L=blogs.blog&article=13300

diumenge, 13 de gener de 2019

La justícia ordena enderrocar una part de l'ampliació de l'edifici de La Rotonda






Reproduïm aquí les dues notícies aparegudes avui al Diari Ara i a betevé:


L'Associació La Rotonda celebra la sentència i demana a l'Ajuntament que actuï per complir-la 

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya dona la raó a les plataformes veïnals i obliga la constructora que va tirar endavant la restauració i ampliació de l'edifici de La Rotonda, a Barcelona, a enderrocar-ne una part perquè vulnera el pla especial de patrimoni arquitectònic, històric i artístic de la ciutat. 
Els magistrats han declarat nul tant el pla de millora que estava portant a terme la constructora, Núñez i Navarro, sobre aquest conegut edifici modernista de l'avinguda del Tibidabo, com també la llicència d'obres que va concedir el consistori el 2011.
A més, la sentència recorda que, per les característiques d'ubicació d'aquest edifici emblemàtic, l'edifici només pot constar de planta baixa i cinc pisos: l'última planta nova construïda suposava ja el sisè pis de l'estructura. Com a conseqüència, el TSJC n'ordena l'enderroc. 
Tot i això, la resolució no és ferma i la constructora i l'Ajuntament tenen 20 dies per presentar un nou recurs. L'Associació La Rotonda ja ha interpel·lat directament el consistori. Segons asseguren al seu comunicat, els veïns demanaran una reunió amb l'alcaldessa, Ada Colau, per "comentar la sentència" i saber si el govern municipal "la pensa recórrer de nou, com segurament farà el promotor, o aquesta vegada s’atendrà al seu contingut, propiciant la seva execució".
Natàlia Vila. Diari Ara


Ordenen enderrocar una part de l’ampliació de l’edifici La Rotonda


Notícia i foto d'Abraham Orriols i Laura Oliver, aparegudes avui a betevé: https://beteve.cat/societat/ordenen-enderrocar-ampliacio-la-rotonda/ Reproduïm la notícia a continuació:

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat la raó als veïns i ha declarat nul el Pla de millora urbana que regula la remodelació de La Rotonda, el conegut edifici modernista situat a l’avinguda del Tibidabo, davant de la plaça de Kennedy. El tribunal també ha anul·lat la llicència d’obres que va atorgar l’Ajuntament l’any 2011 per a la restauració i sobreedificació de l’edifici.
En conseqüència, el TSJC ha ordenat l’enderroc d’algunes parts construïdes com, per exemple, l’última planta de la part nova de l’edifici. Segons detalla la resolució, la sisena planta no té cobertura jurídica perquè l’amplada del vial només permet planta baixa i cinc pisos.
La sentència no és ferma i, per tant, la constructora Núñez i Navarro i l’Ajuntament tenen 20 dies per recórrer-hi en contra al Tribunal Suprem.

Salvem la Rotonda celebra la sentència i demana accions a l’Ajuntament

L’associació Salvem la Rotonda ha celebrat la sentència, dictada pel tribunal català arran del recurs interposat per l’entitat. Remarquen que van advertir l’Ajuntament i la promotora, el grup Núñez i Navarro, de les “irregularitats del projecte” i denuncien que, per contra, tots dos van optar “per una insensible política prepotent” que podia “comprometre la funcionalitat de part de l’edifici”.
Els veïns han lamentat que alguns dels elements protegits que s’han enderrocat “malauradament ja són irrecuperables” i, per això, exigeixen una “disculpa pública per part del promotor i dels tècnics responsables d’aquesta pèrdua arquitectònica”.
L’associació veïnal assegura que parlarà amb l’Ajuntament per posar en comú la sentència i saber si el consistori té previst recórrer-hi en contra, com esperen que faci la constructora Nuñez i Navarro.


Abraham Orriols i Laura Oliver. betevé.

dilluns, 3 de desembre de 2018

dijous, 8 de novembre de 2018

Mobilització veïnal per evitar l'enderroc de les casetes del carrer de l'Encarnació

Me n'assabento ara per twitter de l'enderroc d'aquestes cases centenàries, del barri de Gràcia. També volen talar una frondosa alzina de més de dos-cents anys i tot el bosquet de pins del jardí posterior.

La nostra ciutat cada dia fa més pena, sobren les paraules. Em limito a difondre la notícia amb captures de pantalla dels tuits perquè al menys quedi constància de com se'ns estan carregant, poc a poc, tot l'encant de Barcelona. I tant és que l'alcaldessa es digui Ada Colau i sigui de la PAH. A Barcelona manen els especuladors.





Foto @txellsota



Foto @bcoredisc





Foto @xarlest





Foto @kalakastanya

Foto @graciaonvas




 Foto @indepe_gracia


 Foto @indepe_gracia

 Foto @indepe_gracia



 Foto @FAVBcn



Foto @voltescoop

Foto @voltescoop



Foto @graciaonvas



Foto @graciaonvas


 Foto @quimserratoro


Foto @quimserratoro


Demà, 9 de novembre, hi ha prevista una concentració davant mateix, Encarnació / Manrique de Lara, a partir de les 8 del matí, per intentar aturar-ne l'enderroc.

Afegeixo l'enllaç amb la notícia de betevé:


dissabte, 22 de setembre de 2018

A qui està dedicada realment la Pedrera de Gaudí?



Dalt de tot del xamfrà de la Pedrera, al centre, hi ha una rosa de pedra amb una lletra "ema", de Maria, al damunt.



Tota la bibliografia gaudiniana que hi ha us dirà que Gaudí va dedicar la Pedrera a la Mare de Déu del Roser, i que damunt d'aquesta rosa hi havia d'anar un gran conjunt escultòric amb la Verge Maria i dos arcàngels, un a cada banda, i ho dirà bé, perquè és ben cert.



També us dirà que Gaudí, amb aquesta Mare de Déu del Roser (del Rosario, en castellà) coronant l'edifici, volia homenatjar la propietària i promotora de les obres, que es deia Rosario Segimon i Artells, Donya Rosario, senyora de Pere Milà i Camps, i alhora protegir la casa i la propietària amb la seva advocació.



I la historiografia oficial continuarà, molt certament, amb el fet que la senyora Milà es va negar en rodó a la realització d'aquest projecte escultòric. Gaudí no va poder acomplir mai el seu desig de rematar la Pedrera amb la Mare de Déu i això el va deixar molt contrariat, fins al punt d'abandonar la direcció de les obres al 1910, quan encara no s'havia acabat del tot l'edifici.



Bé, doncs a mi el que més m'astora de tota aquesta història és que ningú hagi mai pensat que en Gaudí tenia una neboda, una neboda que va quedar òrfena de pares als tres anys i que Gaudí es va afillar i de la qual en va tenir sempre cura, mentre va ser viva.

Aquesta neboda era doncs la filla adoptiva de Gaudí, i sabeu com es deia?



Doncs sí, es deia Rosa, Rosa Egea Gaudí, però tothom l'anomenava Rossita.



Crec que la cosa està ben clara, no?.

Bé, el que diré a continuació no és res més que una hipòtesi, però crec que molt plausible.

És molta coincidència que la filla de Gaudí es digués Rossita i que justament una rosa petiteta sigui la que corona el fris de la Pedrera. 

Molta coincidència que Gaudí posés aquesta roseta a la Pedrera amb la intenció que quedés justament sota els peus protectors d'una imatge de la Mare de Déu.

I sí... Gaudí va poder posar la roseta a la Pedrera, però no va poder protegir-la com desitjava... tampoc a la vida real.

Això explicaria l'enorme insistència de Gaudí als senyors Milà en posar aquella imatge, i també explicaria l'enrabiada foramida que va agafar per no poder acomplir aquest acte simbòlic d'amor i fe de protegir la seva filla.

La Rossita va acabar morint als 36 anys, de tuberculosi, al 1912, només dos anys després que a Gaudí se li impedís de posar la figura protectora de la Mare de Déu a la Pedrera.



Rossita Egea Gaudí
1876-1912