Especulació a Barcelona

EL WEB OFICIAL DE L'ASSOCIACIÓ EN DEFENSA DE L'EDIFICI LA ROTONDA ÉS: http://larotondabarcelona.com/

CONEIX RÀPIDAMENT TOTS ELS DETALLS DEL PROJECTE DE NÚÑEZ Y NAVARRO EN AQUESTA GALERIA FLICKR

dimarts, 3 de gener de 2017

Estan enderrocant per dins la Casa Vicens

De la tendència de recuperar un edifici enderrocant-lo per dins i deixant només la façana no se n'escapa ni l'obra de Gaudí.

El tuit que l'empresa responsable de la rehabilitació ha piulat és prou clara, l'edifici està sent buidat per dins:  https://twitter.com/IngStatic/status/812024380658216960

A més també sabem que la "recuperació" de la casa Vicens consisteix en excavar tot l'edifici per sota per guanyar un sòtan molt més gran. Aquesta excavació ha obligat a refalcar tot l'edifici. Pels que no sapigueu què és refalcar un edifici, aquí teniu l'explicació: https://twitter.com/miquelronie/status/796079101467590657 

I un altre tuit que mostra el moviment de terres que estan fent, retirant tones i tones de terra del subsòlhttps://twitter.com/IngStatic/status/796349706381197313

Aquesta intervenció tan agressiva ja està provocant la vibració de les façanes i la caiguda de rajoles:



I això passa amb la Casa Vicens, patrimoni de la humanitat i que tenia nivell A de protecció (el més alt que hi pot haver). L'ajuntament de Barcelona va aprovar a l'octubre de 2015 descatalogar la part que està sent enderrocada. Pel que sembla correspon a l'ampliació que l'arquitecte Joan Baptista Serra Martínez va fer al 1925, amb la participació indirecta del propi Gaudí, que el va assessorar per fer-la i li va donar el seu vist-i-plau.

¿Quin sentit tindrà pagar per entrar en un edifici de Gaudí i trobar-se que dels interiors originals només queden un parell o tres d'habitacions i tota la resta són sales modernes d'exposicions?.

¿Per què es destrueixen els interiors de 1925 si, malgrat no ser obra directa de Gaudí, ell hi va donar la seva aprovació i formen part indissociable de la història de la casa?. 

Si ni Gaudí té la protecció que es mereix, què podem esperar que es faci amb la resta del nostre patrimoni?.

Per saber-ne més:

Resum oficial del projecte on, evidentment, es diu que la part que està sent enderrocada no té valor patrimonial i troben completament normal refalcar un edifici patrimoni de la humanitat per excavar-hi a sota i ampliar metres quadrats:

Una bona explicació per entendre les diferents parts constructives de la Casa Vicens:
http://barcelofilia.blogspot.com.es/2016/01/casa-vicens-construccio-original.html?m=0

dijous, 15 de desembre de 2016

La Barcelona dels contrastos de disseny



L'Hotel Condes de Barcelona, al Passeig de Gràcia 73, és un exemple clar del façanisme post olímpic on l'únic que es conserva de l'edifici antic és la façana que s'acopla a l'edifici nou com una falsa epidermis.


Aquesta mena d'intervencions, amb millor o pitjor fortuna, han acabat sent molt nombroses a la nostra ciutat.


El que més agrada als arquitectes defensors d'aquesta estètica és el contrast brutal entre l'antic i el nou que no dubten en potenciar a més no poder.


És divertit, però, veure els eufemismes que utilitzen al web de l'hotel per no dir que l'edifici va ser enderrocat i només en queda la façana:


El nou edifici no pot ocupar un "antiguo palacete del siglo XIX" perquè aquest ja no existeix. Posar "ocupa el espacio de un antiguo palacete" seria més d'acord a la veritat. I després diuen que va ser "ampliado y rehabilitado" quan volen dir directament enderrocat.


L'arquitecte que va preveure el resultat final no va dubtar en evidenciar l'aspecte de cromo façanístic. El nyap convertit en alt disseny.

dijous, 1 de desembre de 2016

L'última entrada de metro original que queda a Barcelona


És la d'Urquinaona i no està protegida, al contrari. Pel que sembla no respecta la normativa de TMB, o sigui que té els dies comptats. Quan sigui desmantelada ja no en quedarà cap més.



Mentre d'altres ciutats europees com Viena o París conserven amb orgull les seves entrades de metro modernistes, a Barcelona les han fet desaparèixer. Aquesta és l'única que de miracle encara sobreviu.



Al 2009, aduïnt el compliment de l'esmentada normativa, ja es va desmuntar l'altra que hi havia, l'emblemàtica de Liceu en plenes rambles:


De moment, però, la d'Urquinaona resisteix, no sabem per quant temps més:


Més informació sobre entrades de metro perdudes, a Barcelofília: http://barcelofilia.blogspot.com.es/2016/05/boca-de-doble-entrada-fc-de-sarria-gran.html

De la pèrdua de l'entrada de Liceu va fer-se'n ressò el diari El Periódico, podeu llegir la notícia aquí: http://www.elperiodico.com/es/noticias/barcelona/parada-metro-liceu-recuperara-los-rotulos-forjados-83516

diumenge, 27 de novembre de 2016

La remunta de la Casa Asunción Belloso


La Casa Asunción Belloso, obra de l'arquitecte Domènech i Estapà, a la cantonada de Rambla Catalunya amb València, és un dels exemples més sagnants de destrucció d'elements modernistes.


L'edifici resol el xamfrà amb dos volums, un rectangular i l'altre circular, a cada extrem d'aquest, profusament decorats amb flors esculpides de pedra i vitralls.



Doncs bé, tots aquests elements van ser destruits gratuïtament a l'alçada del quart i cinquè pis per afegir-hi vàries plantes més, durant el franquisme.



Les finestres geminades originals de tot el quart pis (i també del cinquè, perquè l'edifici ja havia patit una remunta mimètica als anys 30 que reproduïa els finestrals) van ser substituides per grans obertures amb persiana sense res a veure amb l'estètica modernista.




Però la pitjor part se la va endur el coronament, que acabava amb un teulat per les tribunes i un espectacular pinyó semicircular a la part central, que va desaparèixer amb la primera remunta, la dels anys 30, per afegir-hi la cinquena planta.


Moltes vegades, en aquest tipus de remunta, no som conscients de l'abast de la destrucció perquè no coneixem com era l'edifici original. Per sort no és el cas de la Casa Belloso, de la que se'n conserven múltiples fotografies, si cliqueu en l'enllaç del final d'aquestes ratlles, al bloc de Barcelofília, podreu fer-vos una idea de la brutal mutilació que ha patit aquest edifici amb les successives modificacions. Tant de bo arribi el dia en què algun nou propietari amb sensibilitat i diners, hi posi remei i li retorni la bellesa perduda: http://barcelofilia.blogspot.com.es/2012/02/casa-asuncion-belloso-facana-original.html

divendres, 25 de novembre de 2016

Remunta a Aragó 360


Remunta típica de l'època Porcioles en edifici modernista.


Una remunta que trenca totalment amb l'edifici antic i que sobresurt barroerament de la línia de façana.


Per sort l'edifici veí, que és bessó, no té aquesta remunta i permet fer-nos una idea de com devia ser el coronament original.


Un coronament que el mes probable és que també sigui el resultat d'una modificació, perquè la seva simplicitat xoca amb la resta de la façana, amb treballades motllures, forjats i esgrafiats modernistes.


Malgrat tot, el que fa més mal és sens dubte aquesta Porciolada, de la que desgraciadament hi ha un munt d'exemples a la nostra ciutat.

dilluns, 21 de novembre de 2016

Destrucció de sostres de guix a la Diagonal


Això va passar al gener del 2012, i continua passant gairebé sempre que es fan obres interiors en algun edifici antic.


Al 465 de l'avinguda Diagonal, en un dels molts edificis noucentistes que hi ha en aquesta zona, es van fer unes obres de reforma d'algun dels pisos i el cas és que no van trobar que valgués la pena mantenir aquestes motllures de guix amb motius decoratius d'estil clàssic.



Interior del vestíbul en plenes obres on s'aprecïa l'estil regi de la finca del que, atesa tanta destrucció, no sembla que n'estiguessin gaire cofois:



I el contenidor delator, ple a vessar del que quedava de les dissortades motllures de guix dels sostres:






Pobra Barcelona!!!

dijous, 17 de novembre de 2016

Remunta a Aragó amb Bailén


Seguint amb la nostra particular ruta de remuntes, aquesta d'Aragó amb Bailén és una de les més impactants, molt grollera tota ella, tant el seu disseny com en la manera amb què sobresurt de l'edifici original.


Costa de creure que algú pugui idear una cosa així i quedar-se tan ample, però era l'época de Porcioles i en ella es podia destrossar el paisatge arquitectònic de Barcelona i no passava res (vaja, gairebé com avui en dia).


El porre edifici vuitcentista que hi ha a sota ha quedat ben embarretat.