Entrada destacada

Portes autèntiques de Gaudí a la venda per Wallapop

Especulació a Barcelona

CONEIX RÀPIDAMENT TOTS ELS DETALLS DEL PROJECTE DE NÚÑEZ Y NAVARRO EN AQUESTA GALERIA FLICKR

diumenge, 27 de novembre del 2016

La remunta de la Casa Asunción Belloso


La Casa Asunción Belloso, obra de l'arquitecte Domènech i Estapà, a la cantonada de Rambla Catalunya amb València, és un dels exemples més sagnants de destrucció d'elements modernistes.


L'edifici resol el xamfrà amb dos volums, un rectangular i l'altre circular, a cada extrem d'aquest, profusament decorats amb flors esculpides de pedra i vitralls.



Doncs bé, tots aquests elements van ser destruits gratuïtament a l'alçada del quart i cinquè pis per afegir-hi vàries plantes més, durant el franquisme.



Les finestres geminades originals de tot el quart pis (i també del cinquè, perquè l'edifici ja havia patit una remunta mimètica als anys 30 que reproduïa els finestrals) van ser substituides per grans obertures amb persiana sense res a veure amb l'estètica modernista.




Però la pitjor part se la va endur el coronament, que acabava amb un teulat per les tribunes i un espectacular pinyó semicircular a la part central, que va desaparèixer amb la primera remunta, la dels anys 30, per afegir-hi la cinquena planta.


Moltes vegades, en aquest tipus de remunta, no som conscients de l'abast de la destrucció perquè no coneixem com era l'edifici original. Per sort no és el cas de la Casa Belloso, de la que se'n conserven múltiples fotografies, si cliqueu en l'enllaç del final d'aquestes ratlles, al bloc de Barcelofília, podreu fer-vos una idea de la brutal mutilació que ha patit aquest edifici amb les successives modificacions. Tant de bo arribi el dia en què algun nou propietari amb sensibilitat i diners, hi posi remei i li retorni la bellesa perduda: http://barcelofilia.blogspot.com.es/2012/02/casa-asuncion-belloso-facana-original.html

divendres, 25 de novembre del 2016

Remunta a Aragó 360


Remunta típica de l'època Porcioles en edifici modernista.


Una remunta que trenca totalment amb l'edifici antic i que sobresurt barroerament de la línia de façana.


Per sort l'edifici veí, que és bessó, no té aquesta remunta i permet fer-nos una idea de com devia ser el coronament original.


Un coronament que el mes probable és que també sigui el resultat d'una modificació, perquè la seva simplicitat xoca amb la resta de la façana, amb treballades motllures, forjats i esgrafiats modernistes.


Malgrat tot, el que fa més mal és sens dubte aquesta Porciolada, de la que desgraciadament hi ha un munt d'exemples a la nostra ciutat.

dilluns, 21 de novembre del 2016

Destrucció de sostres de guix a la Diagonal


Això va passar al gener del 2012, i continua passant gairebé sempre que es fan obres interiors en algun edifici antic.


Al 465 de l'avinguda Diagonal, en un dels molts edificis noucentistes que hi ha en aquesta zona, es van fer unes obres de reforma d'algun dels pisos i el cas és que no van trobar que valgués la pena mantenir aquestes motllures de guix amb motius decoratius d'estil clàssic.



Interior del vestíbul en plenes obres on s'aprecïa l'estil regi de la finca del que, atesa tanta destrucció, no sembla que n'estiguessin gaire cofois:



I el contenidor delator, ple a vessar del que quedava de les dissortades motllures de guix dels sostres:






Pobra Barcelona!!!

dijous, 17 de novembre del 2016

Remunta a Aragó amb Bailén


Seguint amb la nostra particular ruta de remuntes, aquesta d'Aragó amb Bailén és una de les més impactants, molt grollera tota ella, tant el seu disseny com en la manera amb què sobresurt de l'edifici original.


Costa de creure que algú pugui idear una cosa així i quedar-se tan ample, però era l'época de Porcioles i en ella es podia destrossar el paisatge arquitectònic de Barcelona i no passava res (vaja, gairebé com avui en dia).


El porre edifici vuitcentista que hi ha a sota ha quedat ben embarretat.

dimarts, 15 de novembre del 2016

Una casa modernista emparedada

Al carrer París 188 s'alça aquesta estreta casa modernista d'inspiració Rococó.


El problema és que van fer una mena d'entrepà amb ella quan als anys 70 van enderrocar les cases modernistes veïnes i van fer uns nous edificis que passen olímpicament d'establir-hi un mínim diàleg.


El de l'esquerra és clarament identificable com un exemple de la nostra immobiliària estrella. Això passa quan l'arquitecte va a la seva i no l'importa en absolut l'entorn on s'insereix el seu edifici.


I aquest és el resultat, un sandvitx d'edifici modernista amb una llesca de Núñez y Navarro i una altra de façana de vidre.


També és trist pensar que aquesta zona de l'Eixample estava ja edificada abans dels anys trenta, i els edificis que hi havia hagut aquí eren igualment modernistes.


No sé si aquest edifici està catalogat, probablement no, avui en dia continuen enderrocant-se edificis modernistes. En alguns casos es conserva la façana, però ves a saber com acabarà aquest. Almenys aquí en deixem testimoni.


El vestíbul té un bonic cancell de fusta amb obertures Art Nouveau i vidres pintats a l'àcid.


I els esgrafiats de les parets són interessants, malgrat els nous llums d'aplic que tampoc hi harmonitzen gens.

divendres, 11 de novembre del 2016

Remunta a Aribau amb Diputació


A Aribau amb Diputació un edifici noucentista té mig xamfrà escapçat per una remunta que ho trenca tot.


Miraculosament l'altra meitat ha quedat intacte i ha conservat el coronament original


Desgraciadament serà molt difícil que el nyap en aquest xamfrà s'arregli algun dia, com gairebé sempre ocorre a Barcelona, l'especulació immobiliària i el desastre arquitectònic han guanyat la partida.

dijous, 10 de novembre del 2016

Remunta de Rambla Catalunya 127


Doncs això, una remunta espantosa que sembla voler esclafar el pobre edifici noucentista que té a sota, i en plena Rambla Catalunya de l'anomenat "Quadrat d'Or". Quadrat de paper albal en diria jo.




dimecres, 2 de novembre del 2016

Núñez i Navarro presenta la seva versió de la Rotonda



El templet de la Rotonda torna a ser visible després de la rehabilitació. / PERE TORDERA

Va enderrocar la Casa Trinxet, de Puig i Cadafalch, i, si els veïns no s’hi haguessin oposat, també haurien sentenciat la Casa Golferichs


Núñez i Navarro té un historial polèmic pel que fa a la destrucció de patrimoni modernista. Va enderrocar la Casa Trinxet, de Puig i Cadafalch, i, si els veïns no s’hi haguessin oposat, també haurien sentenciat la Casa Golferichs. Malgrat tot, la constructora assegura que en les tres últimes dècades s’ha especialitzat en la rehabilitació d’edificis històrics i acaba de presentar la seva nova obra: la rehabilitació, a mans de l’equip d’Alfredo Arribas, de la Rotonda, la cèlebre Torre Andreu obra de l’arquitecte Adolf Ruiz i Casamitjana al barri de Sant Gervasi de Barcelona.
La rehabilitació de la Rotonda també ha vingut acompanyada d’una agra polèmica. La Plataforma Salvem La Rotonda va portar als jutjats el pla urbanístic i la llicència d’obres. No va poder evitar que de l’edifici modernista només en quedin la façana, el templet i els dos cossos necessaris per aguantar el templet. Tampoc no va poder salvar un hotel adjacent d’Enric Sagnier. Però sí que van aconseguir retallar l’última planta prevista, perquè no es mengés -encara més- les façanes modernistes. L’edifici nou sembla que vol arraulir-se darrere del modernista, per no tornar a aixecar polseguera. Així i tot, les obres no devien ser fàcils, perquè una veïna criticava ahir durant la presentació de l’obra que el pàrquing de cinc plantes que s’ha construït al subsòl va provocar esquerdes al seu bloc, a l’altra banda del carrer.
El volum d’Alfredo Arribas que substitueix l’hotel de Sagnier és més aviat anodí. Només crida l’atenció per la successió rigorosa de finestres que ressegueixen la corba de la cantonada. Ha abusat del llenguatge contemporani per distanciar-se de l’edifici històric, marcant amb profunditat el que és antic i el que és nou. Com que no s’ha reproduït la distribució dels interiors de la part històrica, que ara són diàfans i d’una blancor absoluta, s’hauria pogut permetre alguna llicència per amorosir el diàleg amb Ruiz i Casamitjana.
Les obres estaran acabades al setembre. Núñez i Navarro hi ha invertit 70 milions d’euros i farà una jornada de portes obertes perquè el públic pugui conèixer el nou edifici d’oficines i locals comercials.

A.R.T.