Especulació a Barcelona

EL WEB OFICIAL DE L'ASSOCIACIÓ EN DEFENSA DE L'EDIFICI LA ROTONDA ÉS: http://larotondabarcelona.com/

CONEIX RÀPIDAMENT TOTS ELS DETALLS DEL PROJECTE DE NÚÑEZ Y NAVARRO EN AQUESTA GALERIA FLICKR

divendres, 26 de maig de 2017

On són les portes del menjador de la Pedrera?

El menjador del pis principal de la Pedrera tal i com Gaudí el va concebre tenia dues portes de fusta i vidre:

(Foto inèdita al llibre "Gaudí, La Pedrera" de la col·lecció Fotoscop de l'editorial Polígrafa)

Dibuix del projecte de decoració del menjador fet per Jujol, col·laborador de Gaudí, on es veuen àmbdues portes:

(Foto: Arxiu Jujol)

Doncs bé, el pis principal de la Pedrera va ser completament destruït el 1967 per instal·lar-hi un bingo. L'arquitecte director, Leopoldo Gil Nebot, va enderrocar totes les parets i sostres i no va documentar res, amb el que avui és impossible saber com era la distribució original ideada per Gaudí. Les úniques fotos que va fer van ser quan ja s'ho havia carregat tot:

(Obres de destrucció del pis principal de la Pedrera al 1967. Foto: https://www.gaudidesigner.com/es/casa-mila-reformas-de-los-apartementos-mila-en-1967_678.html)

Amb aquesta reforma gran part dels elements d'ebenisteria original que encara hi quedaven, portes, mampares i mobiliari vari, van acabar directament llençats a les escombraries.

Però algunes coses es van salvar gràcies als pocs que en aquella época valoraven l'obra de Gaudí. Joan Bassegoda i Nonell va arreplegar algunes d'aquestes portes, i durant quaranta anys van estar dipositades a la seu de la Càtedra Gaudí, als Pavellons Güell de Pedralbes:


En una visita als pavellons vaig poder fotografiar-les:


Van romandre allà, posades de qualsevol manera, com acabades de rescatar del contenidor, durant tots aquells anys.


Marc de la porta que anava fixat a la paret amb les obertures conservant encara els vidres originals:


Detall de l'elegant treball d'un dels quarterons inferiors:


I la fulla de la porta que s'obria i anava al mig del marc anterior, amb el vidre que s'ha perdut, en un altre racó:



En un costat hi havia un altre marc de porta, en aquest cas més petita:



Què se n'ha fet d'aquestes portes? Eren propietat de la Càtedra Gaudí, traslladada a la UPC de la Diagonal al 2008. Suposo que les deuen tenir allà dipositades, guardades en algun lloc inaccessible. Una llàstima que no estiguin degudament exposades com es mereixen.



Es veu ben clar que és la mateixa porta

dimecres, 17 de maig de 2017

Ciutat podrida


A Provença 240, entre Balmes i Enric Granados, una sentència inquietant en un edifici enderrocat.






És la nostra una ciutat podrida?
Vivim en una societat podrida?




Per pensar-hi.

diumenge, 7 de maig de 2017

Vegitectura


A la cruïlla d'Avinguda Tarradellas amb el carrer Berlín s'aixeca des del 2010 aquest enorme jardí vertical dissenyat per l'estudi Capella García per encàrrec de l'ajuntament i que embelleix un espai on abans hi havia a la vista una paret mitgera.


Les plantes escollides són de fàcil manteniment i de tipus enfiladís, la façana pretén també servir d'aixopluc per a tot tipus d'ocells.




Recorda bastant a l'edifici de Planeta de la Diagonal, però de moment és l'únic exemple de "Vegitectura" promogut per l'ajuntament de Barcelona. L'arquitectura de la natura, segur que a Gaudí li hagués agradat.


En volem més!!!


dilluns, 1 de maig de 2017

Neonoucentisme façanista


A la cruïlla del carrer Mallorca amb Muntaner hi havia fins no fa gaire un edifici noucentista dels anys 20 amb baixos, entresol i dos pisos.


Que Núñez y Navarro hi pengés el seu cartell ja deixava clar que l'edifici estava sentenciat.


I així va ser.


L'edifici va ser totalment enderrocat però, oh miracle! la façana, que no estava protegida, no semblava que anés a desaparèixer.

Vam pensar que segurament el progre-arquitecte estrella de torn hi faria una part nova al damunt ben cridanera i diferenciada de la part antiga.



Però no, oh doble miracle!!! En aquest cas s'ha decidit fer una continuació mimètica de l'edifici desaparegut...



...i s'ha acabat amb una falsa mansarda d'estil parisenc.




S'hi han reproduit fins els més petits detalls escultòrics.


Per què no es va fer quelcom similar a La Rotonda? A La Rotonda van enderrocar tot l'edifici noucentista de Sagnier i aquí en canvi cuiden fins el més mínim detall???

Algunes comparatives amb l'abans i el després.








L'arbitrarietat amb que aquesta constructora decideix salvar o condemnar façanes és digna d'astorament.




Fins i tot el nou edifici respecta el límit d'altura i s'integra bé amb el coronament de l'edifici modernista veí.





Per què tot ha de dependre del grau de sensibilitat de l'arquitecte que es contracta en cada cas?