Especulació a Barcelona

EL WEB OFICIAL DE L'ASSOCIACIÓ EN DEFENSA DE L'EDIFICI LA ROTONDA ÉS: http://larotondabarcelona.com/

CONEIX RÀPIDAMENT TOTS ELS DETALLS DEL PROJECTE DE NÚÑEZ Y NAVARRO EN AQUESTA GALERIA FLICKR

dimecres, 9 de novembre de 2011

Les Nimfes de la Casa Lleó i Morera


La desaparició de les Nimfes de la Casa Lleó Morera continua sent un dels crims artístics més increïbles que ha donat mai la història de la nostra ciutat.



Encara que pugui semblar impossible, l'any 1943, les delicades escultures d'Eusebi Arnau dels baixos i de la tribuna van ser picades a cop de martell, cap dels responsables va pensar en treure-les senceres i conservar-les, ni que fos per vendre-les...




Només es van salvar les quatre que estan a la altura del segon pis:





El porter de la finca en aquella época, va contemplar escruixit les martellades, sense poder fer ni dir res. Va, però, poder salvar dos caps d'aquelles escultures, va agafar-los i se'ls va endur a casa seva.



Aquesta història tan rocambolesca no s'acaba aquí. Salvador Dalí, assabentat també d'aquesta barbaritat, va interessar-se pel parador de les nimfes, i el primer que va fer va ser anar a preguntar-li al porter de la finca què havia passat. Li va confessar que tenia aquells dos caps i finalment Dalí els hi va comprar per tres mil pessetes de l'època.

Foto: Joan Castro, treta de El Periódico 25/02/1990 pàg. 27

Avui, aquestes dues testes estan exposades al pati de la Fundació Gala-Dalí, però l'heura s'hi posa pel damunt i els hi cau la pluja de ple a sobre. Caldria arribar a algun acord amb la Fundació Dalí i recuperar-les d'alguna manera.


Les dues Nimfes salvades pel porter de la finca i que avui es troben al pati del Museu Dalí de Figueres:


Però aquí cal posar noms i cognoms. De la mateixa manera que si finalment la NúñezRotonda acaba sent una trista realitat tots recordarem qui van ser-ne els responsables, tan polítics, com promotors, aquí cal també recordar els responsables que van esmicolar-nos les Nimfes per sempre més.

Als anys 40, la luxosa empresa de marroquineria Loewe estava en plena expansió a Espanya. Ella va ser la nova i flamant llogatera dels baixos de Passeig de Gràcia 35 al 1943, i com que tanta nimfa i tanta flor destorbaven, va encarregar a l'arquitecte Francesc Ferrer i Bartolomé que dissenyés uns nous i grans aparadors, on poder mostrar amb elegància el seu género. Ferrer va projectar la mutilació amb una nova façana i interiors abominables. La constructora que va portar el projecte es deia Ribas & Pradell, i l'arquitecte últim que finalment va signar el vist-i-plau de tanta destrucció fou Duran & Reynals.



Foto: www.msu.edu

Malgrat tot, Loewe va intentar esmenar aquesta destrossa al 1992, i des de llavors, arquitectònicament, la façana dels baixos és una reinterpretació més o menys fidel.



Així i tot, continuem pensant que amb això no n'hi ha prou. Si a la nostra ciutat es crema tot el Gran Teatre del Liceu i pot refer-se exactament igual sense problemes, per què no es poden reconstruir les nimfes de la Casa Lleó i Morera?



Si Loewe, que ja té la seva marca assentada i reconeguda, continua creient que vendrà menys bolsos si aquests no es veuen bé des del carrer perquè unes precioses nimfes li prenen el protagonisme, és que aquí no hem entés res. Les noves nimfes serien un reclam increïble tant per a Loewe com per a la ciutat, pagaria el deute contret amb Barcelona i es reconciliaria amb la història.


Existeixen alguns models en fang i guix originals d'Eusebi Arnau, per què no es busquen els mateixos excel·lents artistes i artesans que van reconstruir el Liceu?

Models de guix i fang originals d'Eusebi Arnau de les nimfes de la Casa Lleó i Morera, conservats al Museu Domènech i Montaner de Canet de Mar

diumenge, 23 d’octubre de 2011

La Casa de la Papallona


L’entrada d’avui la dediquem a un edifici modernista que si bé no l’han tirat a terra, amb la reforma del nou centre comercial de Les Arenes és com si l’haguéssin enterrat viu. Anem a pams, la opinió general que tenim sobre la remodelació de la plaça de toros us la donarem un altre dia. Avui, però, sí que us direm que per a nosaltres l'edifici que s’hi enganxa per un costat sobrava:


No ens agrada aquest edifici primer perquè no respecta la forma de xamfrà típica que té qualsevol illa de l’Eixample, segon perquè tapa el que queda de la façana de les Arenes i tercer perquè ha ocultat per sempre més una casa modernista que als veïns de plaça Espanya els era molt familiar: la Casa Fajol o Casa de la Papallona.



Construïda al 1912 per Josep Graner i Prat, la gràcia d’aquest edifici és que tot i que adopta per a la façana les línies més convencionals de l’arquitectura barcelonina del XIX, la corona amb aquesta papallona de trencadís tan fantàstica d’aires gaudinians.



Bé, doncs, com podeu comprovar, des de la major part de la plaça Espanya la papallona queda totalment amagada. Només si camineu cap a Gran Via, ben bé fins a l’últim extrem de plaça Espanya, això és el màxim que es pot veure.




Ni tan sols des del nou mirador del centre comercial es pot apreciar la papallona sencera:

divendres, 21 d’octubre de 2011

La Rotonda a l'exposició de Sagnier


Sabeu que precisament ara s’està celebrant una expo sobre l’arquitectura de Sagnier a Caixaforum? L’entrada és lliure i teniu temps fins el 8 de gener.




Us recomanem a tots la visita, us fareu una idea de com de prolífic i important fou Sagnier per a donar forma a Barcelona.


No obstant, hi ha una cosa que no deixa de fer-nos pujar la mosca al nas. A la expo, al terra de l’espai central, una catifa reprodueix el mapa de Barcelona i localitza amb punts vermells els edificis de Sagnier.


¿Sabeu què trobareu si proveu de buscar la Rotonda? Doncs, res!, l’ombra de l’edifici hi és insinuada, però no forma part de la ruta Sagnier que presenta l’exposició.



Què pot haver passat? Se n’han oblidat?, creuen que no és una obra prou important de Sagnier? ¿o potser la consideren ja enderrocada? Estrany, tot plegat, molt estrany…



dijous, 20 d’octubre de 2011

L'antic Hotel Pal·les


Coneixeu l'edifici Pal·les de Lleida? Va ser una casa projectada i construida entre 1912 i 1915 per l'arquitecte Francesc Morera i Gatell, per encàrrec d'Eduard Aunós per a ser utilitzat com a hotel. De façana molt sumptuosa amb profusa decoració. Les columnes s'aixequen fins als dos templets que coronen l'edifici.
Avui, però, la casa no és més que una façana encastada com un cromo a un edifici d'oficines. ¿Volem el mateix per a la Rotonda d'avinguda Tibidabo?