Especulació a Barcelona

EL WEB OFICIAL DE L'ASSOCIACIÓ EN DEFENSA DE L'EDIFICI LA ROTONDA ÉS: http://larotondabarcelona.com/

CONEIX RÀPIDAMENT TOTS ELS DETALLS DEL PROJECTE DE NÚÑEZ Y NAVARRO EN AQUESTA GALERIA FLICKR

dijous, 27 de novembre de 2014

Núñez i el final del franquisme

Article de Josep Maria Montaner aparegut a "El País" el 27 de novembre de 2014


La revolució democràtica a què ens dirigim ha de posar fi a les pràctiques corruptes disfressades d'auge econòmic

L'entrada a la presó del promotor Josep Lluís Núñez i del seu fill, condemnats pels suborns sistemàtics a inspectors d'Hisenda, fa l'efecte de final d'un llarg cicle, en aquests epígons en què han rebentat les clavegueres d'anys de corrupció política i immobiliària. El cas de Josep Lluís Núñez és especialment emblemàtic, ja que el seu grup immobiliari, Núñez y Navarro, que va emergir en les aigües tèrboles del porciolisme, ha deixat una empremta molt negativa a Barcelona, des de les dècades del franquisme fins avui. Núñez ha estat un autèntic enemic del poble per als moviments socials, urbans i defensors del patrimoni des de principis dels anys setanta.

Recordo i comprovo que el meu primer text publicat, a l'abril del 1977, va ser una carta al director del Diario de Barcelona, llavors Tristán La Rosa, en què defensava que la casa Golferichs, projectada per Joan Rubió i Bellver, no fos enderrocada. Era la resposta a un article publicat al mateix diari en què, des del I Saló Immobiliari Nacional, un articulista anònim insistia en l'enderrocament de l'anomenat popularment el Xalet.

Aquesta construcció modernista havia tingut l'infortuni de trobar-se en una cantonada de l'Eixample que Núñez i Navarro havia comprat amb la intenció d'eliminar-la, tal com ja havia fet amb la Casa Trinxet de Josep Puig i Cadafalch en una altre xamfrà. Per sort, va acabar sent una de les victòries del moviment veïnal. Des del 1973, les Associacions de Veïns i Veïnes de Sant Antoni i de l'Esquerra de l'Eixample lluitaven, al costat de l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i amb la complicitat d'una part de la premsa, per revocar la llicència municipal que s'havia atorgat al promotor. El 1979, després que la immobiliària destrossés la casa per dins, va arribar a un acord amb l'Ajuntament, i el 1989 es va inaugurar la rehabilitada i ampliada Casa Golferichs, convertida en un centre cívic projectat per Pere Joan Ravetllat i Carme Ribes, els quals havien guanyat el 1985 el concurs restringit que havia convocat l'Ajuntament.

Núñez ha estat el màxim representant dels que s'han lucrat descaradament amb l'especulació

L'experiència li va servir a Núñez per perfeccionar les seves males pràctiques. Durant dècades ha aconseguit imposar gairebé sempre els seus interessos a qualsevol dels diversos ajuntaments (franquistes, socialistes o convergents) amb els quals ha negociat durant cinquanta anys, comprant solars i edificis en llocs estratègics per als seus plans o el seu valor patrimonial, per aconseguir després suculentes compensacions amb els canvis.

Va aprofitar el seu poder com a president del Futbol Club Barcelona per intentar el projecte abusiu del Barça 2000, amb una àmplia oposició i, de moment, neutralitzat. Fins avui ha continuat construint dins dels límits del parc de Collserola, després d'haver enderrocat gran part de la Rotonda, malgrat la lluita de la plataforma Salvem la Rotonda; ha intentat construir habitatges de luxe al parc de l'Oreneta, i ha aconseguit recuperar una llicència caducada per fer un hotel de set plantes al solar del rec Comtal, on hi havien d'anar habitatges protegits.

Posseeix edificis patrimonials infrautilitzat al centre de Barcelona, a l'espera d'un altre cop de sort. Ha estat, per tant, el màxim representant dels que, amb el seu poder i ardits, s'han lucrat descaradament amb l'especulació; els que s'han cregut subjugadors del privilegi per prendre Barcelona, o Catalunya, com els seus feus, utilitzant tota mena d'estratagemes per sortir-se amb la seva. I els suborns a inspectors per no pagar impostos eren una part de l'engranatge especulatiu.

Pot ser que aquest empresonament, encara que duri poc temps, sigui un indici que s'està arribant al final d'un llarg cicle de pervivència del franquisme? És cert que encara patim els efectes del règim: en la manera de governar del Partit Popular i en l'actual anticatalanisme, molt semblant als arguments mesquins de la unitat indissoluble que va inculcar la dictadura militar. Un tema pendent és el capítol de la corrupció que ha aflorat sota la sorra putrefacta del que es va denominar l'oasi català (Millet, Montull, els Pujol i molts altres) i que hauria de passar per una auditoria global.

La possible victòria de nous partits i plataformes, com Podem, Guanyem Barcelona i molts altres Guanyem, hereus dels indignats i del 15-M, i la tasca de les persones i els partits amb una llarga trajectòria de consciència i lluita política, anuncien la necessitat d'un canvi autèntic. Aquesta revolució democràtica cap a la qual sembla que va la nostra història ha d'aconseguir superar definitivament el pensament i les males pràctiques del règim franquista disfressades durant anys d'auge econòmic en la corrupció afavorida per la denominada casta política, amb la complicitat d'una part de la societat, la que continua tenint nostàlgia de l'absència de transparència, del favoritisme i de la mà dura característics de la dictadura.

Josep Maria Montaner, arquitecte i catedràtic de l'ETSAB-UPC

Link original de l'article:
http://cat.elpais.com/cat/2014/11/26/opinion/1417031284_722290.html

dijous, 20 de novembre de 2014

La Rotonda genera més queixes

Article de Clara Ribas aparegut a El Punt Avui el 12/10/2014

Les obres a l'edifici de la Rotonda vistes des de darrera. Foto: Josep Losada


Escoles i veïns recullen signatures contra les molèsties de les obres

Una primera sentència ha donat part de raó als veïns, que volen negociar


Les obres de rehabilitació de l'edifici modernista de La Rotonda, a la cruïlla de l'avinguda Tibidabo amb el passeig de Sant Gervasi, continuen provocant queixes entre els veïns, i ara, també a les escoles de la zona. La intensificació de les obres ha provocat que alguns centres educatius, entre els quals el Santa Claus i el Lleó XIII, hagin començat a recollir signatures per denunciar els problemes de trànsit que es produeixen a les hores punta. La presidenta de l'associació La Rotonda, Àngels Garcia, explica que aquest dimecres, a les set del matí, va comptar fins a set formigoneres a davant de les obres de l'edifici. Segons Garcia, la presència dels vehicles va provocar cues fins a la ronda de Dalt. La representant veïnal hi ha afegit, d'altra banda, que els treballs s'allarguen, sovint, fins a les nou del vespre i que hi ha vist operaris alguns dissabtes.

La representant de la plataforma que reclama salvar l'edifici creu que s'han accelerat els treballs de construcció per aconseguir edificar al màxim per la possibilitat d'un futur revés judicial contra la constructora: “Ens temem que vulguin fer servir la política de fets consumats i que, en cas que hi hagi una altra sentència en contra seu puguin adduir que ja s'ha edificat i que és massa tard per enderrocar-ho o que aconsegueixin una indemnització de l'Ajuntament per haver-ho d'enderrocar”.

Al mes d'abril passat una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va resoldre parcialment a favor del recurs contenciós administratiu presentat per l'Associació La Rotonda. La sentència anul·la i deixa sense efecte l'aprovació definitiva del pla de millora urbana (PMU) aprovat al maig del 2008, per un defecte de forma. Segons la sentència, l'estudi de mobilitat no es va sotmetre a informació pública i, per tant, el TSJC ordena “sotmetre'l a tràmit d'informació pública” i tornar a aprovar el PMU sencer. Això permetria que els veïns hi presentessin al·legacions, tornessin a impugnar el nou pla i demanessin la suspensió cautelar de les obres.


Petició de negociació


Els veïns confiaven que aquesta sentència pogués aturar les actuacions i comportar a una situació de renegociació del projecte. Però la constructora hi ha presentat recurs i, per tant, mentre no hi hagi cap sentència ferma els treballs de rehabilitació poden continuar. Tampoc no s'ha de tramitar el nou pla de millora fins que es resolgui el citat recurs

Paral·lelament, l'associació està pendent d'un segon recurs contenciós, aquest centrat en la llicència d'obres concedida al gener del 2011. Segons l'advocat de l'associació, Carles Puigdomènech, es podria resoldre al proper desembre. En aquest cas, són clau els dictàmens pericials fets per ordre judicial a petició dels veïns.

Des del primer moment en què es va conèixer el projecte de rehabilitació de La Rotonda, elaborat per l'arquitecte Alfredo Arribas, els veïns van mostrar l'oposició a la intervenció dissenyada. Segons han denunciat diverses ocasions, el projecte preveu l'enderroc del 80% de l'edifici de La Rotonda, cosa que modifica radicalment el volum original, que està protegit al pla especial del patrimoni arquitectònic i catàleg del districte, elaborat per l'Ajuntament. Aquest, assegura que s'ha de mantenir el volum original de l'edifici i que qualsevol intervenció tendirà a la reducció de cossos afegits a la planta superior. La constructora no ha volgut contestar les preguntes d'aquest diari.

La plataforma veïnal demana recuperar al màxim l'aspecte original de La Rotonda, i mantenir-ne el volum original. També exigeixen que no s'ocupi el pati interior ni es generi una paret cega de sis pisos en el límit amb la finca veïna. A més, volen que no augmentin el nombre de plantes i reconstruir-ne la façana lateral. L'Ajuntament assegura que sempre ha mostrat la voluntat de fer d'intermediari entre constructora i veïns, com han fet diverses vegades, sense èxit. El regidor del districte, Joan Puigdollers, va tornar a oferir-ho en l'última audiència pública.

Garcia reconeix que l'Ajuntament ha estat disposat a negociar però adverteix que la predisposició no s'ha traduït en fets concrets: “Abans de l'estiu vam saber per la premsa que estaven disposats a intermediar. Al setembre vam acudir a una audiència pública per protestar per la situació. Allà se'ns va dir que ens convocarien en una reunió. Ho van fer però poc després de convocar-nos, la van anul·lar. Des d'aquell dia no n'hem sabut res mes”, conclou.


diumenge, 16 de novembre de 2014

Núñez y su hijo ingresan en la cárcel

Foto: La Sexta

El constructor y expresidente del Barça ha entrado en la cárcel de Quatre Camins, en la que ambos cumplirán condena por haber sobornado a inspectores de Hacienda

Barcelona. (EFE).- El expresidente del FC Barcelona, Josep Lluís Núñez, y su hijo, Josep Lluís Núñez i Navarro, han ingresado este domingo por la tarde (poco antes de las 19.00 horas) en la cárcel de Quatre Camins, en el municipio de La Roca del Vallès (Barcelona), para cumplir los dos años y dos meses que les ha impuesto la justicia por el caso Hacienda. El también constructor y promotor inmobiliario, de 83 años, y su hijo han dado cumplimiento así al requerimiento de la Audiencia de Barcelona, que a principios de este mes de noviembre les dio un plazo de diez días para ingresar en la cárcel tras desestimar sus últimos recursos.

En el caso del expresidente del Barça, la sección novena de la Audiencia rechazó la petición para que se suspendiera su ingreso en prisión a la espera de que el Gobierno resolviera sobre su indulto, al entender que esa medida de gracia tiene nulas perspectivas de prosperar y que el condenado no es "una persona rehabilitada" al no haber mostrado muestras de arrepentimiento.

La condena de dos años y dos meses que ahora empezará a cumplir le fue impuesta por el Tribunal Supremo (TS) por sobornar a inspectores de Hacienda para que hicieran la vista gorda en sus revisiones tributarias. La Audiencia Nacional rechazó el recurso de los abogados de Núñez para aplazar la entrada en la cárcel dada la gravedad de los hechos que cometió, pues "no se trató de una conducta ocasional, puntual, episódica y de escasa trascendencia, sino de un comportamiento continuado" que se prolongó durante diez años.

La Audiencia, que impuso a Núñez una condena de seis años que después el Supremo le rebajó a dos años y dos meses, recuerda que el procesado ya se benefició de una atenuante de dilaciones indebidas, por lo que ahora no ha creído razonable volver a valorar esa circunstancia para librarlo de la cárcel.

En el caso de Núñez hijo, la sala esgrime en sus autos los mismos argumentos que utilizó para ordenar el ingreso en prisión del expresidente del FC Barcelona y recuerda que Josep Lluís Núñez i Navarro, como su padre, "no ha dado la menor muestra de arrepentimiento y contrición", por lo que no se le puede considerar rehabilitado o reinsertado.


Font: La Vanguardia