Entrada destacada

Portes autèntiques de Gaudí a la venda per Wallapop

Especulació a Barcelona

CONEIX RÀPIDAMENT TOTS ELS DETALLS DEL PROJECTE DE NÚÑEZ Y NAVARRO EN AQUESTA GALERIA FLICKR

diumenge, 10 de juliol del 2016

La Rotonda de Núñez


Transcripció de la notícia d'Iván Vila apareguda a el Punt Avui a: 
IVAN VILA - BARCELONA
Durant sis anys ha estat en obres darrera unes lones, la més emblemàtica, la que va dissenyar Mariscal, que ha cobert La Rotonda des de l'abril de 2014, i que va ser retirada fa només uns dies. Ahir, els operaris van acabar de treure els embenats a aquest edifici centenari que és història de l'arquitectura i història del barri de Sant Gervasi de Barcelona. La reforma, en la que el propietari, el grup Núñez i Navarro, ha invertit 70 milions, ha servit per restaurar part de la façana original i també la cúpula que culmina el templet circular que li dóna nom, i, sobretot, per donar-li nova vida. A partir del setembre, que és quan es preveu que concloguin les obres, acollirà oficines i locals comercials –unes i altres en règim de lloguer– i un aparcament de cinc plantes.
Seran noves funcions per a un edifici de 10.900 m² concebut a principis del segle XX per l'arquitecte Adolf Ruiz Casamitjana que primer va ser hotel i va arribar al segle XXI funcionant com a clínica per a malalts terminals, després de múltiples transformacions que van desfigurar el conjunt original. Núñez i Navarro, que va adquirir l'immoble el 1999, diu que el projecte de reforma, concebut per l'arquitecte Alfredo Arribas, buscava recuperar l'aspecte modernista original. Fa referència al templet i a la façana de Ruiz Casamitjana, presents ja en la Rotonda primigènia, que ja funcionava com a hotel el 1910. L'ala afegida una dècada després per Enric Sagnier en la que va ser la primera mutació de l'edifici, d'estil noucentista, ha volat.
De fet, la remodelació ha estat objecte d'una tensa pugna entre la propietat i el moviment veïnal aplegat en la plataforma Salvem la Rotonda, que considera que no s'han respectat parts de gran valor arquitectònic. Una pugna que continua als tribunals. La plataforma va presentar dues demandes contra el pla. La primera, per reclamar l'anul·lació del Pla de Millora Urbana (PMU) aprovat per l'ajuntament per permetre la intervenció. La segona, qüestionant la legalitat de la llicència d'obres concedida, en entendre que l'operació malmet patrimoni.
En el primer cas, els veïns van guanyar en primera instància, però la demanda, després d'una sinuosa trajectòria judicial que va anar del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) al Suprem i d'aquest de tornada al primer, va morir definitivament fa unes setmanes. “El TSJC va considerar que havia estat presentada fora de termini”, explica l'advocat dels veïns, Carles Puigdomènech. El segon judici restava congelat a l'espera de la resolució del primer. Si finalment, un jutge determina que els veïns tenien raó, ja serà tard. El que es va planejar que anés a terra ja no hi és.
La propietat, de tota manera, entén que “no s'ha modificat la volumetria”, segons va dir ahir una portaveu, ni s'ha destruït cap element catalogat, perquè les parts protegides són la façana primigènia i el templet. Si alguna part interna de valor no s'ha preservat, diu la mateixa font, és perquè ja estava destruïda quan el 2003 va cessar l'activitat de la clínica en esgotar-se el contracte de lloguer.
Més enllà de l'argumentari, però, la immobiliària sap que la controvèrsia no ha acabat, i, per convèncer el veïnat de les bondats de la seva nova Rotonda, preveu fer unes jornades de portes obertes passat l'estiu, un cop els operaris hagin rematat els treballs.

dimarts, 27 d’octubre del 2015

Trias: "Hay un intento de desprestigiar el trabajo hecho en urbanismo"

El exalcalde de CiU encaja que tal vez hay "algún acto administrativo erróneo"
El exalcalde de Barcelona y jefe de la oposición en el Ayuntamiento de Barcelona, Xavier Trias (CiU), ha asegurado este martes que "hay un intento de desprestigiar el trabajo hecho en el área de urbanismo" después de que el gobierno haya anunciado que ha llevado a la fiscalía un informe sobre Barcelona Regional (BR) en el que se desvelan presuntas irregularidades.
Trias ha opinado que es positivo que haya la "máxima transparencia" y que se investigue y ha encajado que tal vez hay "algún acto administrativo erróneo" pero que "ya se verá".


Aquest alçat comparatiu de com quedarà una de les façanes modernistes de La Rotonda després de la "restauració" de Núñez y Navarro l'afegim nosaltres, perquè està clar que és l'ajuntament qui, ell solet, es desprestigia aprovant projectes com aquest.

dijous, 13 d’agost del 2015

Patrimonio da el visto bueno al derribo del interior de la galería Prats

Notícia de Blanca Cia apareguda a "El País" a: http://ccaa.elpais.com/ccaa/2015/08/11/catalunya/1439320257_977870.html

Interior de la galería Joan Prats, diseñada por Sert, tal y como estaba hasta finales de julio. Foto: Consuelo Bautista

El catálogo no protege el diseño del comercio que realizó Sert en 1976


Patrimonio del Ayuntamiento de Barcelona ha dado el visto bueno al derribo —ya ejecutado— del interior de lo que fue la galería Prats, en la Rambla de Catalunya barcelonesa, una intervención realizada en 1976 por el prestigioso arquitecto Josep LLuís Sert. El informe, que da vía libre a que se reanuden las obras iniciadas por una marca internacional de sport wear y relojes Nautica, asegura que las obras no interfieren en los únicos elementos protegidos en el catálogo de Protección de los Establecimientos Emblemáticos de la ciudad que son dos: los elementos exteriores de la fachada y las puertas de dos armarios.

Lo que protege el citado catálogo, que forma parte del Plan Especial de Protección y Potenciación de la Calidad Urbana aprobado inicialmente en marzo de 2015, es exclusivamente los elementos de la primera vida del establecimiento que desde la década de los cincuenta del siglo pasado y hasta 1976 fue la Sombrería Prats: del exterior el frontis de granito negro con la chapa con el nombre del establecimiento y los plafones de vidrio y del interior, las puertas de unos armarios del subterráneto procedentes de la antigua tienda que abrió en 1845 en la calle Ferran. La ficha del catálogo hace mención, en el apartado de datos históricos del establecimiento, que en 1976 el entonces propietario, Joan de Muga —amigo de la familia Prats— abrió la galería de arte Joan Prats manteniendo la fachada. Y añade:”El arquitecto J. Lluís Sert, amigo de la familia Prats, que acababa de terminar la Fundació Miró de Barcelona, se encargó de la reforma del local que incluyó la modificación del nivel de la planta baja”. Esa morfología que dio Sert al establecimiento no se ha protegido por el catálogo que incluye la antigua Prats en el nivel 2 que supone la conservación parcial de los elementos de interés.
Del tenor del catálogo, se deduce que a sus autores —técnicos municipales y profesionales externos, según precisaron portavoces municipales— la intervención de Sert no les pareció de interés suficiente como para garantizar que se preservara en un futuro. Criterio que no deja de extrañar a expertos en la obra de Sert y conocedores de su valor patrimonial.
De ahí que los actuales arrendatarios del negocio, la multinacional Naútica, no dudó en entrar y derribar todo el interior después de enviar un comunicado diferido para realizar obras menores que fue admitido por el ayuntamiento el pasado 27 de julio. Pese que los técnicos municipales aseguraron que las obras se ceñían al interior y no se tocaban los elementos protegidos por la ficha del catálogo, el ayuntamiento optó por paralizar los trabajos el pasado lunes y quePatrimonio realizara un informe. Éste concluye que no se ha cometido ninguna irregularidad y que no se ha tocado lo que está protegido: “las actuaciones que se proponen comportan el derribo de algunos tabiques para mejorar la funcionalidad, la creación de una rampa para salvar el desnivel y la retirada y posterior reposición del falso techo para mejorar las instalaciones”. Esos elementos que configuraban el espacio fueron precisamente los diseñados por Sert y ya no existen.
Lo paradójico de este caso es que la anterior arrendataria del establecimiento, la diseñadora Isabel de Pedro —que abrió su nueva tienda en octubre de 2014, tres meses después del cierre de la galería que se trasladó a Balmes— no pudo tocar absolutamente nada del interior. Ni siquiera abrir una ventana porque así se lo indicaron técnicos municipales. Ella se vio obligada a mantener la estructura de niveles y separaciones de espacios que diseñó Sert.
El consistorio argumenta que ello fue así porque en el momento en que la diseñadora arrendó el local estaba vigente la suspensión de licencias de obras y actividades que se había ordenado en marzo de 2014. Hasta tal punto que ni siquiera pudo cambiar la licencia de actividad y tuvo que continuar con la anterior de galería de arte y combinó los diseños de moda propios de su negocio intercalándolos con obras de arte. La suspensión de licencias es el instrumento que utiliza la administración para tener tiempo de redactar el documento que establezca el nuevo marco jurídico. En este caso es el catálogo que fue aprobado inicialmente en marzo pasado y que ha estado dos meses en exposición pública y ahora permanece pendiente de la aprobación definitiva. Lo sorprendente es que la galería Prats ha tenido el máximo nivel de protección solo mientras duró la suspensión de licencias, cuando el local estaba alquilado por Isabel de Pedro, ya que ni el anterior marco legal de Patrimonio ni el actual han tenido en cuenta el diseño de Sert.
Blanca Cia

dimarts, 21 de juliol del 2015

La Casa Burés o com malvendre's el patrimoni modernista de Barcelona

Article de Cristina Palomar aparegut a: http://www.eldiario.es/catalunyaplural/Casa-Bures-malvendres-modernista-Barcelona_0_410859109.html

Foto: Enric Català

La Generalitat va comprar l’immoble a l’Ajuntament per 26 milions d’euros i el va vendre el desembre del 2014 a un fons immobiliari per 18,8 milions

Les obres per convertir aquest emblemàtic edifici en 29 apartaments de luxe d’entre 100 i 500 metres quadrats començaran aquest mes de setembre

Les entitats veïnals han reclamat sense èxit que la finca, catalogada com a bé cultural i tancada des del 2005, fos un equipament

La Casa Burés és l’últim exemple de la ineptitud i la desídia de l’administració a l’hora de gestionar el patrimoni modernista, principal reclam cultural de Barcelona. Després d’una dècada d’abandonament i de nombrosos projectes fracassats, aquesta bella finca ara en estat ruïnós i reclamada pels veïns com a equipament, s’ha acabat malvenent a un fons immobiliari internacional per un preu inferior al de compra amb l’objectiu de transformar-la en apartaments de luxe.
Aquest mes de setembre començaran les obres per convertir la Casa Burés, situada en el xamfrà dels carrers Girona i Ausiàs March, en un edifici de 29 habitatges, àtics i lofts d’entre 100 i 500 metres quadrats. L’encarregada del projecte és Bonavista Development, una empresa promotora creada l’any 2014 i especialitzada en la recuperació de propietats de luxe a Barcelona que concentra la seva activitat en els districtes de Ciutat Vella i l’Eixample, i en els barris residencials de Sarrià-Sant Gervasi, Pedralbes i Bonanova.
Darrere de la promotora Bonavista Development està Europe Capital Partner, un fons immobiliari internacional amb seu a Londres que des del 2010 té com a principals socis els grups Rockefeller i Mitsubishi. Des de l’any 1995 Europe Capital ha invertit sis mil milions d’euros en diferents projectes immobiliaris en disset països europeus, majoritàriament d’Europa de l’est, i ara li ha tocat el torn de Barcelona aprofitant la seva projecció internacional i la davallada dels preus del mercat immobiliari provocada per la crisi.
La rehabilitació de la Casa Burés no té encara data de finalització. La raó és que la finca modernista del 1905 obra de Miquel Pascual i Francesc Berenguer, de 7.000 metres quadrats distribuïts en una planta baixa i cinc pisos, està catalogada com a bé d’interès cultural des de l’any 1979 i moltes parts de la seva estructura com la façana, el pati interior, els vitralls i l’escala, estan protegides. El principal repte amb què s’hauran d’enfrontar els arquitectes és l’estat lamentable en què es troba tant l’interior com l’exterior, ja que l’edifici està tancat des del 2005 i ha estat víctima de nombrosos robatoris i actes vandàlics.
La venda de la Casa Burés és la cirereta d’un cúmul de despropòsits protagonitzats primer per l’Ajuntament de Barcelona i després per la Generalitat de Catalunya. L’any 2007 l’aleshores alcalde Jordi Hereu va impedir que la immobiliària Landscape, en mans del Banc Sabadell, vengués l’edifici per fer-hi un hotel de cinc estrelles. El consistori, exercint el seu dret de tanteig i retracte, va comprar la finca per 26 milions d’euros amb la idea de convertir-la en un centre d’interpretació del Modernisme i en el Museu d’Arquitectura.
Aquest projecte mai es va fer realitat i dos anys després l’Ajuntament va vendre la Casa Burés a la Generalitat, aleshores en mans del tripartit de José Montilla, pel mateix import amb la intenció de convertir-la en oficines de la conselleria d’Economia. La descomunal inversió que calia tant per convertir l’edifici en unes dependències administratives com per transformar-lo en un equipament com demanaven amb insistència les entitats veïnals, va acabar per condemnar a l’oblit la règia finca modernista escenari de pel·lícules com Darkness, de Jaume Balagueró.
Tres anys després i encara amb una part per pagar al consistori barceloní, l’executiu d’Artur Mas –amb l’autorització de l’aleshores alcalde Xavier Trias- va treure a subhasta la Casa Burés juntament amb altres edificis públics per intentar sanejar les arques públiques catalanes. Després d’un temps de recerca infructuosa de comprador i de diversos projectes fracassats per convertir l’immoble en un hotel, el desembre del 2014 la Generalitat va vendre l’edifici a Europe Capital per 18,8 milions d’euros, un 28% menys del preu que es va pagar set anys abans.

Cristina Palomar
http://www.eldiario.es/catalunyaplural/Casa-Bures-malvendres-modernista-Barcelona_0_410859109.html

dimarts, 16 de juny del 2015

Veïns del Putxet denuncien l'enderroc de tres torres modernistes al carrer de Bertran





Fotos BTV Cristina Geraldes Neus Valls

Els veïns del carrer de Bertran, al Putxet, denuncien que en els darrers dies s'han enderrocat tres torres modernistes, testimoni de quan el barri era zona d'estiueig per als barcelonins. Els veïns asseguren que en pocs anys han desaparegut set torres modernistes al mateix carrer i han estat substituïdes per blocs de pisos.

Al carrer de Bertran abundaven les cases modernistes amb jardins que li donaven un caràcter especial a la via. Molts dels veïns que hi viuen encara ho recorden. Però en els últims anys aquestes torres s’han enderrocat per construir-hi blocs de pisos, alguns d’alt nivell. Alguns veïns consideren que aquests canvis urbanístics han causat un encariment de l’habitatge que impedeix que els joves hi continuïn vivint.

Link de la notícia:

Aquí les fotos dels edificis desapareguts als que fa referència la notícia de BTV i que vam fotografiar perquè ja ens ensumàvem que també desapareixerien:




Aquesta és l'única que ha quedat en peu, ja veurem per quan temps més:


Ja vam denunciar el 2013 l'enderroc de les dues darreres torres al post:
en aquell cas dèiem que enderrocaven les dues últimes torres modernistes perquè eren veritablement torres, edificis a quatre vents. Amb l'enderroc d'aquestes tres cases de parets mitgeres ja podem dir que, ara sí, ja no queda pràcticament res de patrimoni modernista al carrer Bertran.


dijous, 27 de novembre del 2014

Núñez i el final del franquisme

Article de Josep Maria Montaner aparegut a "El País" el 27 de novembre de 2014


La revolució democràtica a què ens dirigim ha de posar fi a les pràctiques corruptes disfressades d'auge econòmic

L'entrada a la presó del promotor Josep Lluís Núñez i del seu fill, condemnats pels suborns sistemàtics a inspectors d'Hisenda, fa l'efecte de final d'un llarg cicle, en aquests epígons en què han rebentat les clavegueres d'anys de corrupció política i immobiliària. El cas de Josep Lluís Núñez és especialment emblemàtic, ja que el seu grup immobiliari, Núñez y Navarro, que va emergir en les aigües tèrboles del porciolisme, ha deixat una empremta molt negativa a Barcelona, des de les dècades del franquisme fins avui. Núñez ha estat un autèntic enemic del poble per als moviments socials, urbans i defensors del patrimoni des de principis dels anys setanta.

Recordo i comprovo que el meu primer text publicat, a l'abril del 1977, va ser una carta al director del Diario de Barcelona, llavors Tristán La Rosa, en què defensava que la casa Golferichs, projectada per Joan Rubió i Bellver, no fos enderrocada. Era la resposta a un article publicat al mateix diari en què, des del I Saló Immobiliari Nacional, un articulista anònim insistia en l'enderrocament de l'anomenat popularment el Xalet.

Aquesta construcció modernista havia tingut l'infortuni de trobar-se en una cantonada de l'Eixample que Núñez i Navarro havia comprat amb la intenció d'eliminar-la, tal com ja havia fet amb la Casa Trinxet de Josep Puig i Cadafalch en una altre xamfrà. Per sort, va acabar sent una de les victòries del moviment veïnal. Des del 1973, les Associacions de Veïns i Veïnes de Sant Antoni i de l'Esquerra de l'Eixample lluitaven, al costat de l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i amb la complicitat d'una part de la premsa, per revocar la llicència municipal que s'havia atorgat al promotor. El 1979, després que la immobiliària destrossés la casa per dins, va arribar a un acord amb l'Ajuntament, i el 1989 es va inaugurar la rehabilitada i ampliada Casa Golferichs, convertida en un centre cívic projectat per Pere Joan Ravetllat i Carme Ribes, els quals havien guanyat el 1985 el concurs restringit que havia convocat l'Ajuntament.

Núñez ha estat el màxim representant dels que s'han lucrat descaradament amb l'especulació

L'experiència li va servir a Núñez per perfeccionar les seves males pràctiques. Durant dècades ha aconseguit imposar gairebé sempre els seus interessos a qualsevol dels diversos ajuntaments (franquistes, socialistes o convergents) amb els quals ha negociat durant cinquanta anys, comprant solars i edificis en llocs estratègics per als seus plans o el seu valor patrimonial, per aconseguir després suculentes compensacions amb els canvis.

Va aprofitar el seu poder com a president del Futbol Club Barcelona per intentar el projecte abusiu del Barça 2000, amb una àmplia oposició i, de moment, neutralitzat. Fins avui ha continuat construint dins dels límits del parc de Collserola, després d'haver enderrocat gran part de la Rotonda, malgrat la lluita de la plataforma Salvem la Rotonda; ha intentat construir habitatges de luxe al parc de l'Oreneta, i ha aconseguit recuperar una llicència caducada per fer un hotel de set plantes al solar del rec Comtal, on hi havien d'anar habitatges protegits.

Posseeix edificis patrimonials infrautilitzat al centre de Barcelona, a l'espera d'un altre cop de sort. Ha estat, per tant, el màxim representant dels que, amb el seu poder i ardits, s'han lucrat descaradament amb l'especulació; els que s'han cregut subjugadors del privilegi per prendre Barcelona, o Catalunya, com els seus feus, utilitzant tota mena d'estratagemes per sortir-se amb la seva. I els suborns a inspectors per no pagar impostos eren una part de l'engranatge especulatiu.

Pot ser que aquest empresonament, encara que duri poc temps, sigui un indici que s'està arribant al final d'un llarg cicle de pervivència del franquisme? És cert que encara patim els efectes del règim: en la manera de governar del Partit Popular i en l'actual anticatalanisme, molt semblant als arguments mesquins de la unitat indissoluble que va inculcar la dictadura militar. Un tema pendent és el capítol de la corrupció que ha aflorat sota la sorra putrefacta del que es va denominar l'oasi català (Millet, Montull, els Pujol i molts altres) i que hauria de passar per una auditoria global.

La possible victòria de nous partits i plataformes, com Podem, Guanyem Barcelona i molts altres Guanyem, hereus dels indignats i del 15-M, i la tasca de les persones i els partits amb una llarga trajectòria de consciència i lluita política, anuncien la necessitat d'un canvi autèntic. Aquesta revolució democràtica cap a la qual sembla que va la nostra història ha d'aconseguir superar definitivament el pensament i les males pràctiques del règim franquista disfressades durant anys d'auge econòmic en la corrupció afavorida per la denominada casta política, amb la complicitat d'una part de la societat, la que continua tenint nostàlgia de l'absència de transparència, del favoritisme i de la mà dura característics de la dictadura.

Josep Maria Montaner, arquitecte i catedràtic de l'ETSAB-UPC

Link original de l'article:
http://cat.elpais.com/cat/2014/11/26/opinion/1417031284_722290.html

dijous, 20 de novembre del 2014

La Rotonda genera més queixes

Article de Clara Ribas aparegut a El Punt Avui el 12/10/2014

Les obres a l'edifici de la Rotonda vistes des de darrera. Foto: Josep Losada


Escoles i veïns recullen signatures contra les molèsties de les obres

Una primera sentència ha donat part de raó als veïns, que volen negociar


Les obres de rehabilitació de l'edifici modernista de La Rotonda, a la cruïlla de l'avinguda Tibidabo amb el passeig de Sant Gervasi, continuen provocant queixes entre els veïns, i ara, també a les escoles de la zona. La intensificació de les obres ha provocat que alguns centres educatius, entre els quals el Santa Claus i el Lleó XIII, hagin començat a recollir signatures per denunciar els problemes de trànsit que es produeixen a les hores punta. La presidenta de l'associació La Rotonda, Àngels Garcia, explica que aquest dimecres, a les set del matí, va comptar fins a set formigoneres a davant de les obres de l'edifici. Segons Garcia, la presència dels vehicles va provocar cues fins a la ronda de Dalt. La representant veïnal hi ha afegit, d'altra banda, que els treballs s'allarguen, sovint, fins a les nou del vespre i que hi ha vist operaris alguns dissabtes.

La representant de la plataforma que reclama salvar l'edifici creu que s'han accelerat els treballs de construcció per aconseguir edificar al màxim per la possibilitat d'un futur revés judicial contra la constructora: “Ens temem que vulguin fer servir la política de fets consumats i que, en cas que hi hagi una altra sentència en contra seu puguin adduir que ja s'ha edificat i que és massa tard per enderrocar-ho o que aconsegueixin una indemnització de l'Ajuntament per haver-ho d'enderrocar”.

Al mes d'abril passat una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va resoldre parcialment a favor del recurs contenciós administratiu presentat per l'Associació La Rotonda. La sentència anul·la i deixa sense efecte l'aprovació definitiva del pla de millora urbana (PMU) aprovat al maig del 2008, per un defecte de forma. Segons la sentència, l'estudi de mobilitat no es va sotmetre a informació pública i, per tant, el TSJC ordena “sotmetre'l a tràmit d'informació pública” i tornar a aprovar el PMU sencer. Això permetria que els veïns hi presentessin al·legacions, tornessin a impugnar el nou pla i demanessin la suspensió cautelar de les obres.


Petició de negociació


Els veïns confiaven que aquesta sentència pogués aturar les actuacions i comportar a una situació de renegociació del projecte. Però la constructora hi ha presentat recurs i, per tant, mentre no hi hagi cap sentència ferma els treballs de rehabilitació poden continuar. Tampoc no s'ha de tramitar el nou pla de millora fins que es resolgui el citat recurs

Paral·lelament, l'associació està pendent d'un segon recurs contenciós, aquest centrat en la llicència d'obres concedida al gener del 2011. Segons l'advocat de l'associació, Carles Puigdomènech, es podria resoldre al proper desembre. En aquest cas, són clau els dictàmens pericials fets per ordre judicial a petició dels veïns.

Des del primer moment en què es va conèixer el projecte de rehabilitació de La Rotonda, elaborat per l'arquitecte Alfredo Arribas, els veïns van mostrar l'oposició a la intervenció dissenyada. Segons han denunciat diverses ocasions, el projecte preveu l'enderroc del 80% de l'edifici de La Rotonda, cosa que modifica radicalment el volum original, que està protegit al pla especial del patrimoni arquitectònic i catàleg del districte, elaborat per l'Ajuntament. Aquest, assegura que s'ha de mantenir el volum original de l'edifici i que qualsevol intervenció tendirà a la reducció de cossos afegits a la planta superior. La constructora no ha volgut contestar les preguntes d'aquest diari.

La plataforma veïnal demana recuperar al màxim l'aspecte original de La Rotonda, i mantenir-ne el volum original. També exigeixen que no s'ocupi el pati interior ni es generi una paret cega de sis pisos en el límit amb la finca veïna. A més, volen que no augmentin el nombre de plantes i reconstruir-ne la façana lateral. L'Ajuntament assegura que sempre ha mostrat la voluntat de fer d'intermediari entre constructora i veïns, com han fet diverses vegades, sense èxit. El regidor del districte, Joan Puigdollers, va tornar a oferir-ho en l'última audiència pública.

Garcia reconeix que l'Ajuntament ha estat disposat a negociar però adverteix que la predisposició no s'ha traduït en fets concrets: “Abans de l'estiu vam saber per la premsa que estaven disposats a intermediar. Al setembre vam acudir a una audiència pública per protestar per la situació. Allà se'ns va dir que ens convocarien en una reunió. Ho van fer però poc després de convocar-nos, la van anul·lar. Des d'aquell dia no n'hem sabut res mes”, conclou.